EL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ
Mèdia 29/04/2011

"Un consell: no confonguis la teva xarxa social amb el món"

Antropòloga En un món ple de perfils tecnològics i de màrqueting, la seva visió d'antropòloga es fa notar: les xarxes socials han existit sempre i els seus mecanismes són transversals

àlex Gutiérrez M.
3 min
Meg Pickard durant la sessió '10 en comunicació' organitzada per l'Escacc.

Meg Pickard va ser a Barcelona, convidada per la Fundació Escacc, perquè expliqués com treballa The Guardian les xarxes socials.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Com va passar una antropòloga que estudiava les tribus bolivianes a dirigir l'estratègia social d'un diari com The Guardian ?

Vaig estudiar antropologia i filologia hispànica a la Universitat de Sevilla. Aleshores me'n vaig anar a les regions andines per estudiar com es formen les comunitats en entorns tribals i com es reconeixen els membres entre ells. Jo ja volia continuar els estudis, a mitjans dels noranta, però no tenia diners per tornar a Bolívia, així que vaig decidir que em centraria en una cosa tan a l'abast com els xats i les comunitats online .

I són mecanismes similars, els de la tribu i els de Facebook?

Doncs força similars, perquè són els mateixos mecanismes de sempre: la qüestió humana supera la tecnològica. Sentir una identitat, crear un llenguatge comú, les maneres de reconeixe's, establir símbols i rituals... Tot això és molt transversal.

Creu que les xarxes socials poden ser una eina per a la revolució o, al contrari, tenir un efecte anestèsic i d'activisme de sofà?

Crec en totes dues coses, de fet! La gràcia de les xarxes socials és que no s'han creat per a un propòsit concret. És la gent qui hi està trobant les diferents utilitats. Ningú va preveure que Twitter seria una eina per a la revolució: tothom creia que servia per explicar què havies dinat.

La socialització de les xarxes afavoreix que ens quedem amb el comú denominador més baix?

Hi ha un risc, efectivament, que es popularitzi aquest llistó que s'iguala per baix. Les xarxes ens poden fer ganduls o de mirada curta. És més fàcil riure d'algú amb un ha, ha, ha que no pas argumentar-hi una discrepància. Des dels mèdia hem de trobar maneres d'encoratjar participació de qualitat. I cal recordar que això conviu amb un fet important: la socialització exposa la gent al descobriment de continguts que no tindrien d'una altra manera.

I, en el millor dels casos, no ens fa narcisistes?

Ens fa més conscients de la nostra imatge davant els altres, però això no és necessàriament narcisista. Hem de vigilar amb l'efecte de caixa de ressonància. A Facebook tothom sembla tenir gustos musicals similars als d'un mateix, perquè es tracta d'un grup creat a imatge nostra. Donaria un consell: no confonguis la teva xarxa social amb el món.

Després de Facebook i Twitter, quina serà la pròxima gran sensació?

Jo estic molt interessada en la idea de prescripció, que de fet ja es veu a Twitter, Facebook o Tumblr. Es tracta de centrar-nos menys a crear contingut per assenyalar, en canvi, què és el que val la pena. Els usuaris són editors, gent que sap llegir bé i que troba les bones fonts. Brainpickings.org n'és un bon exemple.

Les xarxes també imposen una manera de consumir la informació trossejada i parcial. Té sentit seguir fent grans contenidors com ara els diaris?

La gent sempre voldrà una manifestació física de les notícies, sigui un diari estrictament informatiu o més interpretatiu. Però, certament, la idea que el centre del negoci serà un mitjà que surt un cop al dia, amb un conjunt estàtic de continguts, i igual per a tothom... Això està severament amenaçat.

L'altre efecte és el de la immediatesa. Estem deixant de contrastar per ser els primers?

La informació en temps real sempre està subjecta a prendre decisions al límit. I això és al marge de Twitter: recordi com a l'11-S havien d'omplir hores de programació, sovint amb especulacions.

Però aleshores la competència eren altres mitjans, amb estàndards similars. Ara es competeix amb usuaris i institucions.

Sí que hi ha una pressió extra, però crec que és una falsa oposició, la d'enfrontar mèdia i particulars. La gent sap distingir. I, des del punt de vista dels mitjans, hem d'assumir que les xarxes són ja una realitat i que es quedaran.

Mirar massa les estadístiques no implica renunciar a la línia editorial?

Sí. No és el cas del Guardian , però alguns mitjans treballen només amb aquest criteri...

Parla del Huffington Post?

El nom l'ha dit vostè. Que Justin Bieber està de moda a les xarxes? Doncs fan escriure a un noi qualsevol fotesa, però que inclogui moltes vegades el nom de Bieber i aparegui així als resultats de cerca.

stats