Un conte de Sant Jordi amb missatge secret

L’article d’avui no és un article, sinó un conte, que escric el dia de Sant Jordi. L’acció passa dins d’una caverna, així que potser no tot és el que sembla. Elionor, la protagonista, és una nena que ahir va fer de madrina d'un submarí militar, armat amb sis llançatorpedes que poden atacar també a terra. Grans titulars als diaris del regne –perquè Elionor és una princesa– ho recullen a la primera pàgina. I inclouen una fotografia del cos menut i rígid de la nena davant la gran bèstia metàl·lica, preparada per atacar, destruir i anihilar. Últimament, l'Elionor apareix molt als diaris: que si el primer acte sense el papà i la mamà, que si estudiarà en un altre regne per tenir la millor educació... És curiós perquè quan una altra nena, de nom Greta, anava voltant pel món i apareixent en públic, aquests mateixos diaris que ara l'aplaudeixen arrufaven el nas i deien que el lloc de les nenes era l’escola. Segons escrivia el vell savi Orwell, totes les nenes són iguals, però algunes són més iguals que les altres.

Tornant a Elionor, tot indica que la passegen amunt i avall, i per les portades, perquè així expia els pecats del seu avi. I qui sap si els del seu pare, siguin els passats, els presents i els que hagin de venir. Mireu-la, però, a la fotografies que la premsa publica d'ella i digueu-me si hi veieu una nena no ja feliç sinó senzillament tranquil·la i en pau. Em pregunto si, igual que la seva mare abominava de les corrides de toros, algú li haurà preguntat a Elionor què en pensa dels militars i de la guerra, no sigui que per a aquesta princesa el submarí militar sigui un drac.

Uniu la primera lletra de cada frase d'aquest text i tindreu el vostre missatge secret per a aquest Sant Jordi, que no sé si seria el missatge de la nena Elionor, en el cas que la deixessin parlar de cor, però segur que sí que és el meu.