ARA
Mèdia 10/02/2018

La contracultura es desplega a l’ARA amb ‘El Procés’

Els lectors del diari podran adquirir la revista durant el cap de setmana del 17 i 18 de febrer

Ara
2 min
Imatge de la portada, obra de l'artista Santi Moix

BarcelonaFer l’art i la literatura accessibles a tothom és un dels motors d’ El Procés, la revista contracultural nascuda l’any 2012 amb doble edició; digital i en paper (aquesta més limitada). El cap de setmana vinent, 17 i 18 de febrer, l’ARA se suma a la divulgació de la cultura oferint la possibilitat d’adquirir amb el diari -a un preu de 12 euros- el número 9 de la publicació, dedicat a Feliu Formosa i amb una portada i la majoria d'il·lustracions a càrrec de l'artista Santi Moix.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El llançament de la revista va ser una iniciativa d’un grup d’amics vinculats a Santa Coloma de Farners que volien oferir una publicació que s’allunyés de la cultura més institucional i anés a la contra dels camins més transitats; una revista que convidés el lector a la reflexió. Els seus primers passos van ser exclusivament en l’àmbit digital: la falta de recursos econòmics feia difícil pensar en una publicació en paper. Ha sigut gràcies a la col·laboració de diferents empreses que la revista ha pogut fer edicions limitades en paper dels seus exemplars digitals.

Des del seu naixement, la revista ha dedicat números a Ramon Llull, als escriptors Miquel Pairolí o el poeta Joan Vinyoli. A més, ha comptat amb col·laboradors com Narcís Comadira, Antoni Dalmases, Roger Vilà i Josep M. Benet i Jornet.

Feliu Formosa, protagonista

El número que ofereix l’ARA és un monogràfic dedicat al sabadellenc Feliu Formosa. L’escriptor, nascut l’any 1937, és poeta, traductor i professor d’art dramàtic català. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat reconegut amb guardons com el premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1972), el premi Crítica Serra d’Or de memòries per El present vulnerable (1980), el Premio Nacional de traducció (1994) o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005). Entre els autors que ha traduït hi ha Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Henrick Ibsen o Anton Txékhov, Thomas Mann, Hermann Hesse o Franz Kafka.

El mateix Formosa s’encarrega de fer el seu autoretrat literari a l’inici del número 9. L’escriptor hi recorda les persones més importants de la seva vida: la seva dona, l’actriu Maria Plans, morta l’any 1974; la seva companya actual, l’escriptora Anna Vila, i les seves filles, Ester i Clara.

En l’exemplar hi participen diferents intel·lectuals i representants dels món artístic català com el director Hermann Bonnín, que glossa la figura de Formosa al text Feliu Formosa rere el vidre, en què recorda els anys compartits en l’ambient del teatre independent. També aporta la seva visió del personatge Joaquim Carbó, conegut per les seves obres adreçades al públic juvenil, i altres autors com Antoni Clapés, Josep M. Fonalleras, Joan Sellent, Rafael Vallbona, Miquel Desclot, Pep Tosar i un llarg etcètera.

El gruix de les il·lustracions d'aquest número, incloent-hi la portada, han anat a càrrec de l'artista Santi Moix (Barcelona, 1960), establert a Nova York des de fa tres dècades i un dels noms més destacats de la plàstica catalana contemporània.

stats