Com convertir una entrevista falsa en verdadera amb un sol clic

Barcelona"Durant un temps em vaig dedicar a això [d'inventar-me entrevistes] sense saber que no estava bé fer-ho. Jo actuava per pura necessitat, perquè no em quedava altre remei que actuar d'aquella manera si no volia sortir perjudicat de tot plegat i que em despatxessin. Matava per necessitat". Qui explicava això és Enrique Vila-Matas, probablement l'inventor d'entrevistes més cèlebre del panorama literari espanyol: va començar amb 18 anys, quan 'Fotogramas' li va encarregar que traduís una entrevista a Marlon Brando que la revista havia comprat per un dineral. Ell no es va atrevir a dir que no sabia anglès, així que se la va inventar. Van venir entrevistes a Nuréiev, Patricia Highsmith, Anthony Burgess... Primer a la mítica revista de cinema i després a 'La Vanguardia'. O, almenys, això confessa en entrevista a 'La Grieta'. Ara bé, tenint en compte que parlem del genial fabulador Vila-Matas, no podem descartar que la literatura i la ficció s'hagin infiltrat en el seu relat.

El gènere d'entrevistes falses és molt fecund. Però no sempre tenen la volada literària de les que s'empescava el jove Vila-Matas. En pocs dies hem vist com se'n desmentien dues. La primera, una presumpta entrevista a Ennio Morricone en què deixava com un drap brut el cineasta Quentin Tarantino que va resultar ser inventada. La segona, unes declaracions d'Alfonso Guerra criticant també amb mala bava Pedro Sánchez. El més interessant és que, en realitat, es tracta d'una entrevista inventada que va aparèixer a 'El Mundo' convenientment etiquetada com a tal, en una secció de converses fictícies (i se suposa que possibles). Això demostra quina és la gran arma de les xarxes socials a l'hora d'escampar boles diverses: la seva rapidíssima capacitat de descontextualització. Només cal clicar on hi diu... "retallar".