El coronavirus impulsa la República de Madrid

BarcelonaEntre les fabulacions de la caverna, una de les més divertides és la que consisteix en considerar la presidenta de la Comunitat de Madrid com a presidenta alternativa d’Espanya. Ho fan, esclar, quan a la Moncloa no hi ha qui voldrien. Ja se sap, qualsevol cosa autonòmica es mira amb el desdeny que s'aplica a la perifèria, mentre que si ho fa la Comunidad, aleshores és model, exemple i referència. Alguns diaris, en aquest esquema, utilitzen el coronavirus com a punt de palanca per cimentar aquesta idea. El titular d’El Mundo d’aquest dijous és: “Madrid va demanar mesures durant 10 dies i el govern s'hi va negar". És una notícia que demana un acte de fe important. Perquè no mostra ni un sol document en què s'evidenciïn aquestes peticions. El lector hauria de poder examinar, i jutjar, el contingut d'aquestes presumptes sol·licituds. En comptes d'això, tenim un gasós "segons fonts del PP", que ni tan sols duen un nom i un cognom enganxats.

En tot cas, el més sorprenent d'aquesta situació és el concepte d'unilateralitat, que en aquest cas el diari justifica quan escriu en un subtítol que "Ayuso va decidir tancar els col·legis de manera unilateral, tot i l'oposició de Salut, que va acabar acceptant-ho". Dediqui el lector tres segons a meditar quin subtítol haurien escrit –órdago, desobediencia, ¡rebelión!– si fos Catalunya qui hagués actuat a iniciativa pròpia i el PP governés Espanya. I després hi ha el petit detall d'obviar que Madrid té les competències de Salut transferides. Així que si volia "preparar els hospitals", com resa un dels subtítols, res els aturava. I, de fet, el País Basc així ho va fer. Però això tampoc no convenia assenyalar-ho. Ni explicar, ja que hi som, la febre privatitzadora dels polítics madrilenys del PP, que han deixat el sistema sanitari de la comunitat prou tocat. Tot sigui per salvar la República. La de Madrid, esclar.