Genuflexió de portades davant un discurs reial buit

BarcelonaEl rei ha parlat. Durant set minuts. Però una bona mesura de la vacuïtat del seu missatge és que, a Catalunya, cap diari obre la portada amb ell. A Madrid sí: tots quatre. Però no es posen d’acord en quina és la frase a destacar perquè, esclar, no n’hi ha cap. A l’Abc opten per la cantarella de la España una i diuen: "Hem de deixar de banda les nostres diferències i unir-nos per superar aquesta greu situació". El País li dona el puntet d’èpica: "Som una societat dempeus enfront l’adversitat". Ves, quin remei. El Mundo té un rampell Coelho i se li escapa un deix de manual d’autoajuda: "Aquest virus no ens vencerà, ens farà més forts davant l’adversitat". I La Razón envia abraçadetes: "Ho superarem junts". Jo ja entenc que, en la seva posició, el monarca no pot pas dir gaire cosa. Complir el tràmit i demanar que el desmaquillin. Però que parli de deixar de banda les diferències és una mica irritant, tenint en compte que ell té un càrrec lligat indissolublement a un privilegi de naixement, i que això li dona dret a una atenció sanitària que per a res serà la que es trobarà la plebs en dies a venir. L’obsessió d’un cert Madrid per les diferències territorials fa que ni tan sols se n’adonin de com de sagnants poden ser les altres.

Si el que va dir va ser ben prim, més enllà de fórmules suades i apel·lacions nacionalistes, el que va callar va ser gros: ni una referència als escàndols del seu pare i als fons en paradisos fiscals dels quals és beneficiari. És una omissió que sap que li surt –com tantes altres coses– de franc: cap dels diaris de Madrid li ho retreu en primera pàgina. Com tampoc no esmenten la cassolada sonora que es va poder sentir arreu de Catalunya –i no només!– davant de la seva intervenció. Posen l’acatament abans que la informació.