El creador de ‘Borgen’ explora ara l’impacte social de la religió

Movistar+ estrena la sèrie ‘Algo en que creer’, que busca establir “el realisme màgic escandinau”

El creador de Borgen, Adam Price, passa de la política als camins inescrutables de la fe a Algo en que creer, la sèrie danesa que Movistar Series estrena avui. Lars Mikkelsen, conegut per interpretar el president rus Viktor Petrov a House of cards i haver sigut el protagonista de la versió original de The killing, és Johannes Krog, el patriarca d’una família que porta 250 anys servint a l’Església de Dinamarca com a ministres.

Devot creient, el pastor manté una lluita constant contra els seus dimonis, una batalla que el sol sumir en depressions que el fan allunyar-se de la seva família i entrar en un cicle d’aïllament salpebrat amb abús d’alcohol i dones. Tot i els seus evidents defectes, el Johannes és la brúixola moral del clan, format per la seva dona, Elisabeth (Eleonora Jorgensen), el seu principal suport, i els seus dos fills. L’ovella negra és el Christian (Simon Sears), que va abandonar els estudis de teologia per dedicar-se a uns negocis que han acabat sent un fracàs, mentre que l’August (Morten Hee Andersen), el petit, és el preferit del pare. Ell és l’encarregat de continuar la tradició familiar allistant-se a l’exèrcit com a capellà militar .

“És un escenari clàssic des del punt de vista bíblic, amb dos fills que prenen camins diferents i que han d’enfrontar-se a les expectatives del seu pare”, explica Price. En aquest sentit, Lars Mikkelsen descriu el seu personatge com un capellà amb grans qualitats professionals però poques aptituds per a la seva vida privada. “Pressiona els seus fills perquè segueixin la tradició familiar d’una manera poc racional, i això té un efecte en els personatges i el desenvolupament de la temporada”, assegura. Segons Mikkelsen, el Johannes “ha sacrificat moltes coses per seguir el camí que li van marcar i espera que els seus fills facin el mateix. En resum, la sèrie és un drama familiar sobre una persona que es pregunta com pot guiar els altres quan la seva vida és un desastre absolut”. En aquest context, s’establiran relacions de poder, xantatges emocionals i traïcions.

Malgrat que el punt de partida pugui semblar poc universal, ja que se centra en una nissaga de pastors religiosos, Price assegura que el tipus de pressió que pateixen els fills del protagonista és similar a la que es pot experimentar en qualsevol altra família. “Com a pares, el nostre principal objectiu hauria de ser no destruir els nostres fills amb desitjos que no es poden complir”, remarca el creador de Algo en que creer, que afegeix que han sigut molt ambiciosos a l’hora de plantejar la ficció. Aquest agosarament -la trama viatja des Dinamarca fins a l’Himàlaia i el Pròxim Orient- ha fet que la sèrie guanyés el premi com a millor drama work in progress en l’última edició del MIP TV.

Inici d’un nou gènere

Després del nordic noir, Price assegura que és el moment del “realisme màgic escandinau”, el gènere que, segons el guionista, inaugura Algo en que creer amb la seva exploració de qüestions universals com la fe i la família. Price assegura que després d’acabar Borgen es va voler centrar en la religió perquè considera que és un tema “inquietant” per a un sèrie de televisió. “Què hi ha més polític que la religió? Quan parlem de qüestions com la integració, la immigració i la crisi dels refugiats, tot està relacionat amb la religió”, explica el creador, que s’ha acostat a aquest món des de la curiositat i amb la intenció d’entendre quin impacte té la religió en el dia a dia de la societat moderna. Price fa èmfasi en el fet que, tot i que Dinamarca, suposadament, és un país molt secular, hi ha símbols religiosos a tot arreu, com la pregària amb la qual s’inicia l’any parlamentari o la creu que apareix a la bandera nacional o al passaport dels ciutadans.

“Des del punt de vista dramàtic, és molt interessant que els personatges es moguin empesos per la fe, un concepte que és molt difícil de comprendre”, assenyala el creador, que defensa que no es tracta d’una sèrie religiosa sinó que és una ficció que planteja la creença religiosa com una qüestió intrínseca a l’ésser humà. “Ens fem les grans preguntes universals i ho fem en un context íntim: la història familiar d’una mare, un pare i els seus dos fills”.

Més continguts de