La criminalització dels CDR també es fa per omissió

BarcelonaAquesta setmana parlàvem de com la premsa espanyola s'havia sumat a la festa de criminalitzar els CDR empastifant-los amb el relat de terrorisme instat des de la fiscalia. 'El País' va mostrar un punt de prudència davant l'evident exageració, però 'El Mundo', 'La Razón', i l''Abc' van treure l'acusació en portada i van alimentar la bèstia. Se suposa, doncs, que ara que el jutge de l'Audiència Nacional ha deixat lliure l'activista —a qui només imputa un delicte de desordre públic— també ho haurien de donar a primera pàgina perquè el seu lector no retingui una idea equivocada. Evidentment, no és el cas: el tema no es destaca a la portada d''El Mundo' i tampoc a la de l''Abc'. Només apareix en un subtítol a 'La Razón'. "L'Audiència rebaixa de terrorisme a "desordres públics" l'acusació contra la líder dels CDR". Insisteixen, per cert, a titllar-la de líder dels CDR (de tots?!) quan és obvi que no és així com s'organitzen aquests comitès assemblearis. Però el que més em crida l'atenció és la neutralitat amb què formulen la frase, que, per a mi, és equivalent a "El jutge rebaixa d'assassinat a trepitjada l'acusació contra X".

El debat no és pas nou, per cert: només ho és la seva aplicació. Perquè el 2015, en el marc de les negociacions del pacte antijihadista, es va acordar que els desordres públics greus no fossin considerats terrorisme. L'esmena deia que només podrien ser considerats terrorisme "quan els cometi una organització o grup terrorista, o individualment emparats en aquests grups". És a dir, que els diaris sabien que era un despropòsit la pretensió de la fiscalia. Però van continuar jugant la carta de la criminalització. És un pas més en el retrocés de drets civils dels súbdits del Regne d'Espanya, aplaudit amb les orelles de paper dels seus diaris de capçalera.