La cúrcuma, el mite analgèsic que sempre torna

“La cúrcuma com a alternativa saludable a l’ibuprofèn”, diu el portal 'Mujer Hoy'. Efectivament, la cúrcuma és prou saludable, sobretot quan prepares un plat de pollastre Madràs (ben barrejada amb el comí, el fenigrec i el celiandre). Però, com a substitutiu de l’ibuprofèn, té un problema que no és gens menor: no funciona. “Hi ha centenars d’estudis que demostren que la cúrcuma ajuda a tractar problemes estomacals i hepàtics, a més de posseir propietats antiinflamatòries i antidepressives”, llegia fa uns mesos a 'La Vanguardia'.

Doncs no: un article al 'Journal of Medicinal Chemistry' explicava que, tot i aquest centenar de publicacions sobre els seus presumptes beneficis –i a pesar d’haver estat protagonista de fins a 120 assajos clínics–, cap ha superat la prova anomenada del doble cec per poder considerar acreditada l’acció analgèsica del seu component anomenat curcumina. L’estudi recordava que es tracta d’una molècula inestable, que difícilment s’absorbeix per via gastrointestinal. A més, la quantitat de curcumina que hi ha a la cúrcuma és tan residual, que caldria menjar-ne a galledes, per notar-ne algun impacte. Sobre el seu ús com a antiinflamatori, el 'Canadian Medical Association Journal' va publicar un estudi a gran escala, després que investigacions anteriors suggerissin beneficis en aquest sentit. Però, després que es reclutessin més de 600 pacients en deu hospitals diferents del país, no hi havia diferències apreciables entre els que van rebre concentrats de curcumina per via oral i els que van rebre placebo. Al contrari, de fet: els pacients que van prendre els suplements van desenvolupar més risc de dany renal.

Un nou exemple, doncs, de com rere el periodisme d’estils de vida saludables es contribueix a la confusió. I als maldecaps innecessaris.