Una declaració unilateral del rei Felip VI

Les visites del rei són unes de les primeres matèries més altament mal·leables del periodisme. No tenen contingut rellevant, però qualsevol paraula, qualsevol encaixada de mans, és susceptible de ser interpretada com la prova definitiva de la postura política que el mitjà vulgui defensar. Felip VI va ser a Catalunya per entregar despatxos als jutges i una medalla a Isidre Fainé, pel 250è aniversari de Foment. Amb aquesta plastilina, Madrid retrata un rei sorrut, una mica del Vell Testament. "Felip VI reclama a Catalunya «seguretat jurídica»", diu la portada de La Razón. I la primera pàgina d'El Mundo també aposta pel rei que renya la Catalunya rebel: "El rei anima els jutges a Catalunya a complir amb la seva «missió constitucional»". El diari, per si no s'acaba d'entendre, inclou la notícia de la denúncia contra el conseller d'Educació per prevaricació –arran de la decisió del Suprem sobre la immersió– just a sota.

En canvi, La Vanguardia oferia un titular de sentit ben diferent. "El rei apuntala l’aposta per Catalunya i conclou una etapa de desacords", deia un titular que mira de fer oblidar la figura antipàtica (per no dir-ne hostil) de Felip VI pel seu discurs del 3 d'octubre del 2017. Ara bé, un diria que per donar per closa una etapa de desacords fa falta que l'altra part en pugna també ho vegi així. I, de moment, Aragonès no va assistir a l'acte judicial i va evitar ser retratat al costat del monarca en l'acte de Foment. "A més de saludar-lo al còctel, es va asseure a la mateixa taula", explica la crònica. Però, a falta d'encaixada pública davant de fotògrafs escenificant la cordialitat o de declaració institucional solemne es diria que som davant una declaració unilateral del rei. En aquest cas, declaració unilateral de dependència, esclar.