El decretot de Sánchez amb l'alarma (i una festa de l'elit)

BarcelonaDes de l'11 de setembre del 2001 hem anat bescanviant drets per presumpta seguretat: no tenim la percepció que el món sigui un lloc més segur, però sabem perfectament que ens radiografien del dret i del revés gràcies a les eines digitals. La pandèmia suposa una nova oportunitat de reforçament dels mecanismes de control. I l'estat d'alarma que Sánchez pretén garantir-se fins al maig d'una sola tacada suposa una nova violentació del principi democràtic de fiscalitzar el poder de manera regular, més encara si es conculquen drets fonamentals. "Els juristes rebutgen l'alarma de Sánchez per «desproporcionada»", diu El Mundo. En canvi, La Razón furga en la derivada política: "Oposició i socis rebutgen un estat d'alarma de sis mesos", escriuen, per bé que Cs, ERC, la CUP i JxCat estan oberts a negociar. I La Vanguardia ho agafa per la via econòmica: "Els empresaris demanen un estat d'alarma curt, i els sindicats, mesures socials". Això ens du al titular de l'Abc, que és una mena de sumari multidisciplinari: "Empresaris, juristes i oposició, contra l'alarma de Sánchez". Això sí: la caverna insisteix en aquesta formulació despectiva de "l'alarma de Sánchez", que suggereix caprici neronià. Mentrestant, El País segueix a la defensiva i no qüestiona el decretot d'excepcionalitat. L'assumpte queda relegat a un mòdul menor i el titular gros és "Cinc comunitats es confinen a l'accelerar-se els casos de covid", que juga a favor de l'estat d'alarma.

L'esquerra, que passava per ser la gran defensora dels drets col·lectius, sembla haver cedit aquest terreny de joc a la dreta, que sovint en fa una utilització espúria. Només cal veure la flamant cerimònia d'aniversari d'El Español: 150 persones de l'elit política i econòmica, fotografiades en ramat i sovint sense mascaretes, pel mateix mitjà. Inadvertència o desacomplexament?