Els delinqüents seguiran cobrant del 'prime time'
Les televisions podran continuar pagant a condemnats perquè els concedeixin entrevistes per als seus programes. La cambra rebaixa una proposició de llei per prohibir-ho i ho deixa en mans dels mitjans.
BARCELONA.El Congrés de Diputats va votar ahir una proposició no de llei que pretenia, en origen, prohibir per llei les entrevistes remunerades a delinqüents condemnats amb indemnitzacions o restitucions econòmiques pendents. Tot i això, només una versió descafeïnada ha arribat a port a la cambra baixa espanyola. Després d'una esmena del PP i una altra de CiU, s'ha transformat la iniciativa en una petició d'autoregulació deontològica als mitjans i una condemna de la institució contra la pràctica mediàtica.
La diputada de Coalición Canaria Ana Oramas va presentar una proposta que volia acabar amb les entrevistes remunerades a violents o lladres. La diputada diu que "el crim no pot generar beneficis" ni més patiment a les persones afectades.
La iniciativa d'Oramas parteix d'exemples que han ocupat el prime time els últims temps. Per exemple, l'entrevista de Rosalía García a La Noria , amb la qual el programa va aconseguir la segona millor xifra d'audiència de la seva història. S'estima que la mare del Cuco va cobrar uns 10.000 euros per explicar la seva versió sobre l'assassinat de Marta del Castillo, pel qual el seu fill ha acabat condemnat per encobriment.
També hi ha casos que atempten directament contra tota la societat. Luís Roldán, exdirector general de la Guàrdia Civil, havia estat condemnat per malversació, frau i estafa quan va concedir una entrevista a María Teresa Campos l'any 2008.
L'operació Malaia, destapada el 2006, n'és un cas paradigmàtic. L'imputat més conegut és Julián Múñoz, exalcalde de Marbella, condemnat per malversació i suborn. Segons El Mundo , va cobrar de Telecinco uns 350.000 euros, que van ser reclamats pel jutge del municipi malagueny, Óscar Pérez. Encara que Muñoz lideri la llista, l'exregidora Isabel García Marcos; l'exdona de Muñoz, Maite Zaldívar (també imputada); una filla de l'alcalde i, fins i tot, Pitita Ridruejo han parlat cobrant a la televisió sobre el cas.
Evitar la impunitat
Els poders públics ja han intentat atacar aquestes pràctiques abans. El 2011, la fiscalia va demanar l'embargament de la quantitat pagada a la mare del Cuco per costejar part de la cerca del cos de Marta del Castillo pel riu Guadalquivir, que superava els 400.000 euros. L'Audiència provincial de Madrid, per la seva banda, va reclamar els 50.000 euros que en principi va cobrar Roldán, que no ha tornat els fons reservats dels quals es va apropiar.
Com ha dit la diputada Oramas, no cal "limitar la llibertat d'expressió", el que cal és evitar que els delinqüents "es facin rics". La proposta vol, sense tocar la llei de la comunicació audiovisual, que les televisions evitin que els condemnats es lucrin més amb els seus actes. Això ho han pogut fer sempre.
