El dia que 'La Razón' va deixar caure Mariano Rajoy

Mariano Rajoy es palpa l'esquena i comprova que aquella escalfor que irradia per tot el cos prové del metall d'una daga. La sang li regalima per la túnica. I pronuncia les immortals paraules: "Tu quoque, Marhuende?"

Que El País es fregui les mans amb la imputació de l'ex secretària general del PP Dolores de Cospedal per l'espionatge il·legal a Bárcenas, entra dins del que és esperable. Que l'Abc tituli a portada "La imputació de Cospedal assenyala el PP de Rajoy" ja té més gràcia, perquè suposa adherir-se a Pablo Casado i deixar que la gangrena amputi un passat amb el qual van estar ben còmodes una pila d'anys. Però que La Razón comenci la seva crònica amb la següent frase sí que és del tot inesperat: "La setmana anava de mal en pitjor per al govern i, en l'alegria del PP, s'ha tornat a creuar-se el llast de la gestió de Mariano Rajoy i dels escàndols que van acompanyar aquella etapa". El director del rotatiu va exercir diversos càrrecs institucionals a les ordres de Rajoy –abans que arribés a la Moncloa– i mai ha dissimulat la simpatia personal que li té. Poca gent li ha tret tantes castanyes del foc a l'expresident, des del diari o les tertúlies televisives. Que ara La Razón consideri que l'expresident és un llast i algú de qui es pot renegar... "Tres cops em negaràs, apòstol Pere, abans no canti el gall".

Per cert, la crònica en qüestió inclou també aquesta simpàtica frase: "Rajoy «encara té les seves estructures de poder i influència, que arriben fins a l'àmbit judicial», o en això confien dins de la direcció popular". Els hauria d'haver avisat, soferts lectors, perquè obrissin la finestra i corregués l'aire. Però no els volia privar de l'estrany plaer d'ensumar la fetor de la prevaricació reconeguda sense complexos, ni que sigui parapetats rere una font anònima. I, malgrat tot, per alguna cosa es comença.