PREMSA ESCRITA
Mèdia 14/10/2011

Els diaris en català, una eina de cohesió social

La premsa en català ha estat un bon element per cohesionar el país, però ara s'ha de repensar. Són algunes de les conclusions del debat entre els directors de diaris catalans celebrat ahir.

Albert Castellví Roca
2 min
Gemma Calvet (centre) va moderar el debat entre Xevi Xirgo, Enric Juliana, Enric Hernàndez  i Carles Capdevila, que va tenir lloc ahir a l'Ateneu Barcelonès.

Barcelona.La situació present i futura de la premsa en català va ser objecte de debat ahir a l'Ateneu Barcelonès en una trobada dels directors dels quatre diaris que s'editen en català per a tot el país. Tots van coincidir a apuntar el paper cohesionador que han dut a terme aquests mitjans per a la societat catalana, ja sigui perquè van néixer en un moment clau per a la llengua, com és el cas de l' Avui i El Punt , o bé perquè a través de la doble edició en català i castellà han pogut "penetrar en el territori" i "ajudar la població castellanoparlant a llegir en un català planer", com va destacar el director d' El Periódico , Enric Hernàndez, que assegura que el seu rotatiu va fer el pas de treure una edició en català "quan la situació sociolingüística ho permetia".

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

En canvi, tant el director de l'ARA, Carles Capdevila, com el d' El Punt Avui , Xevi Xirgo, van remarcar que en el seu cas "mai" es van plantejar en quina llengua havien d'estar escrites les seves publicacions. Des de La Vanguardia , el director adjunt Enric Juliana -que va excusar la presència del director, José Antich- va recordar que el rotatiu va néixer fa 130 anys, en un moment que "el castellà tenia una presència real a la societat catalana", i va afegir que actualment un 40% dels seus exemplars es llegeixen en català.

Pel que fa a la crisi del model de negoci de la premsa escrita, Capdevila va remarcar que les xarxes socials han obligat els mitjans a posar l'usuari al centre: "Els diaris fa molts anys que diuen: «Això és així, tu has de pensar així», però nosaltres hem de tractar molt bé l'usuari, l'hem d'estimar". Sobre el model que caldrà seguir a partir d'ara, assegura que voldria ser "el primer diari" que el troba, i apunta que passarà per "la digitalització i pagar pels continguts". Una línia semblant és la que va indicar Hernàndez, que considera que amb internet els rotatius han perdut "el monopoli de la prescripció", i que ara han de "posar la informació a mans del lector allà on sigui". A més, va admetre: "La caiguda de difusió dels diaris respon també als errors que nosaltres mateixos hem comès: hem habituat la gent a llegir gratis el mateix que podien comprar al quiosc".

Juliana, en canvi, va defensar que "un diari és un diari, encara que s'expressi en molts suports", i que el fet de tenir més o menys lectors i influència depèn de la capacitat d'oferir "una estructura que el lector reconeix". A mig camí, Xirgo va admetre que els diaris "han d'anar cap al digital", tot i que creu que la immediatesa és més pròpia d'altres mitjans, i que la premsa escrita s'ha de dedicar sobretot a la "reflexió".

stats