Digue'n renovació judicial, digue'n intercanvi de cromos

Durant bona part de l'any, els diaris de la triple dreta fan de biombo improvisat rere el qual la separació de poders a Espanya mira de dissimular les seves vergonyes. Però, esclar, el paper és un material massa fi i revela més del que hauria de permetre el decòrum democràtic. Ara bé, quan arriba l'hora de renovar els òrgans judicials, no hi ha pudor que valgui i el fons de l'assumpte s'expressa de manera fantàsticament desacomplexada.

Quin sentit d'estat i quins grans principis expliquen el pacte a què ha arribat el PP i el PSOE? Vegem-ho. Per a La Razón, és la combinació "de la urgència del PSOE per cobrir una baixa i la necessitat del PP de renovar magistrats de l'etapa de Rajoy". Molt elevat, sí. Vozpópuli diu que els dos partits del bipartidisme fan "un pacte d'interessos en 24 hores per desmarcar-se de Podem i Vox". Visca l'interès general. A El Mundo, la portada diu que "El pacte amb el PP resta poder a Sánchez per negociar el CGPJ" i que, per tant, "l'acord posa pressió al PSOE per reformar el Poder Judicial si vol controlar el TC el 2022". Controlar, sense embuts. A El Independiente expliquen el repartiment a cara descoberta: "El PP controlarà el TC i el govern el Tribunal de Comptes". Aquest últim organisme ha d'emetre un informe sobre les despeses del govern espanyol arran del covid. Val més tenir-lo lligat curt.

Mentrestant, a Catalunya els diaris consignen l'atac d'urgència del Tribunal de Comptes per embargar béns d'ex alts càrrecs de la Generalitat. Es vendrà com que és una decisió tècnica o desapassionadament administrativa, però només cal repassar les portades de Madrid per comprendre que, parafrasejant Carl von Clausewitz, la justícia és la continuació de la política per altres mitjans.