Els directors de diari que donaven carnet de feminista

La voxificació d’Espanya avança en paral·lel de la voxificació del gruix de la premsa de Madrid. ¿Una cosa provoca l’altra o viceversa? És tan absurd discutir-ho com intentar trobar si va ser abans l’ou o l’aguilot. Ara fa un any, el trio de la caverna va obrir els seus diaris consignant la marxa històrica feminista que va prendre els carrers. Aquest dissabte, en canvi, se’ls notava l’amargor. Deia l’’Abc’: ”Èxit de participació, no d’unió: el feminisme excloent intenta apropiar-se del 8-M i enterboleix una jornada històrica”. La seva invocació d’unió és ben poc convincent: només volen denigrar el feminisme d’esquerres, no sigui que el vot femení acabi frustrant el seu somni humit d’un govern de triple dreta a Espanya.

Mentrestant, ‘El Mundo’ obre portada amb “El 8-M desborda l’intent del govern de capitalitzar-lo” i ‘La Razón’ opta per “El govern polititza un 8-M d’assetjament al PP, Cs i Vox”. Això de la politització del feminisme fa especial ràbia. Perquè és absurd polititzar el que ja és polític: del que es tracta és de forçar lleis i mesures que garanteixin la igualtat d’oportunitats i protegeixin les dones de la violència masclista. Però és que, a més, el principal intent de politització d’aquest moviment no s’ha vist al carrer, on ningú demanava a qui tenia al costat si era incloent, excloent o exfoliant. Els diaris que denuncien la politització són els que polititzen i tiren la primera, la segona i la tercera pedra. És un vell i conegut recurs: dir que l’altre és nacionalista o populista com a pantalla per amagar el teu nacionalisme i populisme. El mateix amb la premsa. Tres directors de diari homes van decidir que, més que fer costat a les dones, tocava posar-se a repartir (i negar) carnets de feminisme.