Els discursos desesperats d’Elon Donald Trump Musk

A principis d’agost del 2018, Donald Trump va acusar la premsa de ser “enemiga de la gent”, en una frase amb una apel·lació directa al famós “We the people” que encapçala la Constitució dels Estats Units. No va ser una ocurrència solta perquè, els mesos posteriors, la va anar repetint fins a convertir-la en una mena de falca radiofònica recurrent.

Twitter es va convertint amb pas ferm en un mem d’internet pel seu futur dubtós i el lideratge d'Elon Musk supera la caricatura més agosarada que se li pugui haver fet. Però el magnat continua impassible i ha adoptat la mateixa tàctica discursiva que Trump. “Mentre Twitter persegueix l’objectiu d’elevar el periodisme ciutadà, l’elit dels mèdia intentarà qualsevol cosa per intentar evitar que això passi”, piulava la setmana passada. Aquests dies també ha acusat els mitjans d’instigar el boicot publicitari que pateix Twitter. Com si no fos normal que, davant l’esperpent, hagin decidit congelar les inversions a la xarxa de l’ocell, avui tan erràtic. Victimisme, desprestigiar els mitjans clàssics, negació de la realitat més clamorosa... on ho hem vist abans, tot això? L’amo de Twitter abraça sense cap desvergonyiment els recursos dialèctics del populisme de dretes que han sublimat Trump, Bolsonaro i companyia. Després de gairebé deu anys escrivint una columna diària sobre les coses que no funcionen en el periodisme, crec que tinc una mica de legitimitat per defensar la premsa davant de Twitter. Els individus podem fer aportacions molt importants i som una peça fonamental del sistema. Però sense estructures professionals i marques de prestigi és difícil separar el gra ciutadà de la palla de la turba. Per això Elon Donald Trump Musk alimenta la gran confusió: la negació dels fets, en favor d'un soroll vestit –de manera poc convincent– de democratitzador.