Els comentava fa un parell de dies el canvi de to sobtat del diari 'El País' des que Sánchez ha arribat al poder. Després d'haver-lo torpedinat –sense èxit– en els últims mesos, ara el diari li aplana el camí perquè la seva presidència sigui com més plàcida millor. L'editorial del dia es titula "La decisió del PP". I diu en el subtítol: "Toca als populars regenerar-se i fer una oposició lleial, no crear crispació". En el text, hi llegim: "La pitjor opció seria, com semblen suggerir alguns dels moviments adoptats en les primeres hores, intentar deslegitimar el govern de Sánchez amb l'argument que la seva arribada a la Moncloa és il·legítima, fraudulenta o perjudicial per a l'estabilitat del país". Ehem, són arguments gens distanciats dels que el diari preconitzava quan, només vint-i-quatre hores abans de la moció, pregava a Rajoy que convoqués eleccions generals, se suposa que amb la confiança que les guanyés Ciutadans (i poder exigir la retirada de Sánchez perquè deixés pas a Díaz). Unes pàgines més enllà, l'exdirector Joaquín Estefanía signa la columna "La crispació, de nou", en què, també en el subtítol, deixa caure: "La desmesura en la crítica i la desqualificació sistemàtica desestabilitzen l'economia i la fan més fràgil". Com a mínim, ell és coherent i, en una entrevista a l'ARA, admetia que el seu diari havia deixat de ser un factor de convivència entre les dues parts. Cal deduir, per tant, que ho era de crispació.

Al joc de claus de la Moncloa, a banda de la clau de la porta de fora, la de casa i la de la bústia, n'hi ha d'altres com la clau de les concessions audiovisuals o la clau de la pressió als sectors regulats de l'Íbex-35, que són els principals anunciants de la premsa espanyola. Suposo que als propietaris del diari els inquieta sentir-les dringar. D'aquí el cop de timó.