Un editor valent

Allen Neuharth va faltar fa exactament una setmana. El 1982 va fundar USA Today , el diari més llegit dels EUA: cada dia se'l miren 6,6 milions de persones. Va ser el primer diari nacional d'aquell país, imprès en una trentena de plantes via satèl·lit. Desenes de fórmules i formats periodístics i estratègies comercials es van inventar a USA Today . Ho va petar. Ell era director general de Gannett, un grup de 78 diaris mediocres que guanyava un fotimer de diners amb la publicitat. Quan va anunciar el llançament de USA Today tothom se'n reia. Ell no es va arronsar. La seva anàlisi de mercat es resumia en dues dades: que el 20% dels ianquis canvien cada any de ciutat i que els informatius de la tele ja eren la seva principal font de notícies. USA Today era com els hotels Holiday Inn: tots iguals a tot arreu per generar sensació de llar siguis on siguis. Era el diari local dels que no tenien localitat o la canviaven cada any; sempre igual, allà on fos: es venia només en màquines idèntiques, amb els mateixos quatre quaderns, continguts i seqüència… Era sintètic, acolorit, àgil, moderníssim, positiu. El primer dia dubtaven si obrir amb el terrible accident del DC-10 de Spantax a Màlaga, l'assassinat de Bashir Gemayel (un senyor de la guerra libanès) o la mort de Grace Kelly. Els periodistes es van decantar per Gemayel. Típic. Neuharth es va emprenyar, va enviar el Líban als breus, va ordenar obrir amb l'actriu ("Mor la princesa d'Amèrica") i va titular la tragèdia en positiu sobre la foto de l'avió cremant: "Miracle: en sobreviuen 327, en moren 55". Aquest era el to. Cap article podia superar les 250 paraules (aquest en té 330), excepte un per quadern, que en podia tenir 500. Els temes havien de ser bons de debò i els titulars calents i punxeguts com una broca. El 2012 Gannett va guanyar 424 milions de dòlars sobre vendes de 5.350 milions. Bé.

Més continguts de