"L'opinió pública percebrà com a escassos els dos anys d'inhabilitació": Recull d'editorials de la premsa de Madrid i Barcelona
'El País' és l'únic diari imprès de Madrid que troba que la sentència és "ponderada"
BarcelonaEl Mundo: "Una condemna testimonial per a un greu desafiament a l'Estat"
"Sorprèn que totes aquestes actuacions, ordenades per Mas, Rigau i Ortega, i sense les quals no s'hauria pogut celebrar la consulta, no siguin constitutives d'un delicte de prevaricació. [...] Els jutges consideren que no hi ha prevaricació perquè hauria suposat condemnar dues vegades pel mateix delicte. És la raó d'aquesta reducció de la condemna a un nivell testimonial".
La Razón: "Una condemna benèvola que aparta Mas"
"Sense cap mena de dubte l'opinió pública percebrà com a escassos els dos anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic al qual ha estat sentenciat Mas [...], però, en qualsevol cas, es tracta de la demostració palpable que a Espanya la justícia funciona per a tots i que les resolucions judicials estan fetes per complir-se. [...] Tot i que les reaccions del món separatista català a les condemnes han estat les esperades, sembla que comença a obrir-se pas entre l'opinió pública espanyola, inclosa la catalana, que la lògica dels esdeveniments no admet altra sortida que la sanció penal per als que intenten conculcar les lleis. [...] El govern de Mariano Rajoy està demostrant la fortalesa de l'Estat davant el desafiament separatista".
El País: "Sentència ponderada"
"Més enllà de la part estrictament judicial, es pot preveure que els efectes polítics de la resolució seran notoris. D’una banda, el recordatori que les lleis han de ser obeïdes –i els tribunals, acatats– no és ociós en una societat com la catalana en la qual alguns elogien la desobediència. De l’altra, en rebutjar el delicte de prevaricació (castigat amb penes més llargues) el Tribunal revela més ponderació de la qual li atribueixen –a ell i a tot el sistema judicial 'de l’Estat'– els secessionistes".
La Vanguardia: "Més enllà de la sentència"
"Prenent com a referència la petició fiscal es podria parlar d’una sentència mesurada: els deu anys d’inhabilitació demanats es veuen reduïts a dos i no hi ha delicte de prevaricació. No creiem, tot i això, que es pugui parlar d’una condemna benèvola o benigna. La inhabilitació durant un període de dos anys del president del principal partit de la coalició que governa a Catalunya, per una iniciativa que va ser desautoritzada pel Tribunal Constitucional però que a efectes pràctics va ser permesa pel govern espanyol, no és una circumstància menor en l’actual moment polític que viu el país. [… ] No hi ha una majoria social rotundament rupturista, però l’ampli corrent de dissensió no pot ser inhabilitat. La legalitat no pot ser violentada, però el pacte polític és més necessari que mai. La sortida del laberint, que exigeix temps, paciència i talent, hauria de comportar el reintegrament de drets als polítics ara condemnats. El govern espanyol disposa d’instruments per fer-ho".
El Periódico: "Mas, Rigau i Ortega, condemnats"
"Des d’un punt de vista jurídic, cal destacar que el tribunal no condemna Mas, Ortega i Rigau per prevaricació i que la sentència està lluny dels 10 anys de suspensió que sol·licitava la fiscalia. Pot argumentar-se, doncs, que aquest procés irremeiablement tacat per la política (des de la intervenció de la Fiscalia General de l’Estat fins a la temptació per part de l’independentisme d’elevar a l’altar del martiri polític els ja condemnats) acaba, judicialment, amb unes sentències benèvoles. [...] La segona conclusió és que Mas, figura clau del nacionalisme i de l’independentisme català, és avui un líder molt feble. [...] I la tercera conclusió és un missatge a navegants: si una consulta com el 9-N que, com es va saber després, va estar més o menys pactada amb el govern central, ha acabat en condemnes, ¿què passaria amb el referèndum unilateral al qual s’ha compromès Carles Puigdemont si no n’aconsegueix un de pactat?"
El Punt Avui: "Sentència política a un judici polític"
"L'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau –i l'exconseller Francesc Homs a Madrid– van ser jutjats per les seves idees i la sentència d'ahir ho ratifica, ja que els absol del delicte de prevaricació i 'només' els condemna pel de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), com si ells fossin els únics que no han fet cas d'una sentència de l'alt tribunal. Això sí, el tribunal els posa la pena màxima per aquest delicte, més fins i tot del que demanava el fiscal, perquè quedi clar quin camí els espera a tots els que optin per obeir el mandat democràtic del 27-S i no el TC. [...] L'estat espanyol ja ha demostrat, malauradament, en reiterades ocasions, que la seva oferta de diàleg és aquesta, la judicialització de la política".
ARA: "Un judici polític contra una votació democràtica"
"Aquest és el moment de recordar que la Junta de Fiscals de Catalunya va considerar, en una reunió celebrada el 17 de novembre del 2014, que no hi havia hagut delicte en la celebració del 9-N. I va haver de ser el llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, esperonat pel govern del PP, qui va ordenar la presentació de la querella. Ho va fer i tot seguit, per cert, va dimitir del càrrec. Per tant, tota la causa té peus de fang per la seva motivació política. Reduir el procés judicial del 9-N a un debat tècnic sobre si es va desobeir o no la interlocutòria del TC no pot amagar el debat de fons: la democràcia espanyola no permet que un govern legítim pugui consultar els seus ciutadans sobre el seu futur polític [...] Encara que avui respirin més tranquils perquè Artur Mas ha resultat condemnat, ¿de debò creuen que els dos milions llargs de catalans que van participar en la votació deixaran de voler decidir a les urnes el seu futur?, ¿de debò pensen que inhabilitant líders polítics el procés sobiranista s’esvairà com per art de màgia? Els reptes polítics només es poden resoldre des de la política".
