TELEVISIÓ

Cau l’interès de l’audiència pels debats electorals

La cita de dilluns va ser la menys vista de la història i a Catalunya va quedar deu punts per sota de la mitjana

El debat a cinc d’aquest dilluns va ser el menys vist dels onze que s’han emès per televisió a Espanya amb els candidats a la presidència del govern al llarg dels últims 26 anys, des dels cara a cara entre Felipe González i José María Aznar del 1993. El programa, organitzat per l’Acadèmia de Televisió i emès per dos canals de Televisió Espanyola (La 1 i 24h) i dos d’Atresmedia (Antena 3 i La Sexta), a més de vuit cadenes autonòmiques, va tenir un total de 8.632.000 espectadors al conjunt de l’Estat. Això representa un descens de 254.000 persones respecte al debat que TVE va celebrar durant la campanya de les eleccions del 28-A, que era el menys vist fins ara. Cal tenir en compte, però, que l’endemà d’aquella cita se’n va celebrar una altra, a Atresmedia, que va tenir 9,5 milions de seguidors. Això sí, la quota de pantalla de l’emissió d’aquest dilluns (52,7%) va superar amb escreix les dels debats de fa mig any, que s’havien quedat, respectivament, amb un 43,8% i un 48,7%.

La repetició de les eleccions generals només sis mesos després dels anteriors comicis pot haver influït en aquest descens d’audiència, tot i que l’última vegada que va passar això es va donar la situació contrària: el debat de la campanya del juny del 2016 va tenir un milió i mig més d’espectadors que el del desembre del 2015. Amb 10,5 milions de seguidors, el debat previ a aquella repetició electoral es va col·locar al cinquè lloc del rànquing històric, i va ser el més vist dels que han tingut un format diferent del cara a cara. A favor d’aquella emissió hi va jugar la presència de l’aleshores president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que a la cita del desembre havia cedit el seu lloc a la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría. En canvi, el debat d’aquesta setmana es pot haver vist perjudicat per una sobresaturació de cites amb les urnes, ja que entre els comicis del 28-A i els d’aquest diumenge es van celebrar eleccions municipals, autonòmiques i europees el 26 de maig.

La 1 recupera la iniciativa

Però, més enllà de l’interès decreixent dels espectadors, el debat d’aquesta setmana també va marcar un canvi notable pel que fa al repartiment de l’audiència: en els dos últims debats organitzats per l’Acadèmia (i, per tant, emesos per canals de grups empresarials diferents), els anys 2015 i 2016, La Sexta havia sigut el canal més vist a Espanya. En aquesta ocasió, en canvi, el canal d’Atresmedia va caure fins al tercer lloc, amb 2.133.000 seguidors i un 13% de quota. El lideratge va ser clarament per a La 1, amb 3.402.000 espectadors i un 20,8%, i entremig s’hi va col·locar Antena 3, que va ser l’opció escollida per 2.220.000 persones (un 13,6% de totes les que miraven la televisió).

Des del 2015, La Sexta ha sigut també líder de les nits electorals a l’Estat. Diumenge, doncs, serà el moment de comprovar si aquesta tendència es manté o si La 1, després d’haver-se imposat amb la transmissió del debat, guanya també a l’hora d’analitzar els resultats dels comicis. De moment, dilluns la televisió pública va dominar pràcticament tot el territori: es va imposar a totes les comunitats tret de Catalunya, el País Basc i les Canàries (que es van decantar per La Sexta), i de Cantàbria, on l’opció preferida va ser Antena 3.

La quota més baixa, a Catalunya

L’anàlisi territorial dels resultats també permet observar que el lloc on el debat de dilluns va tenir un seguiment més baix va ser Catalunya, on les cadenes que l’emetien van sumar un share del 42,1%, més de deu punts per sota de la mitjana espanyola. El País Basc (44,5%), el País Valencià (47%), Galícia (47,5%) i les Canàries (47,8%) són les altres comunitats autònomes on el programa no va arribar al 50% de quota. A l’extrem contrari hi ha la Rioja, on es va disparar fins al 74,2%.

Malgrat tot, 994.000 catalans van sintonitzar el debat. D’aquests, 330.000 van decidir veure’l a través de La Sexta (que va aconseguir un 14% de quota de pantalla), 299.000 van triar La 1 (12,7%) i 248.000 van optar per Antena 3 (10,5%). En conjunt, l’emissió va aconseguir un nombre de seguidors molt notable, però inferior a la dels debats de la primavera, que van superar el milió d’espectadors (tot i que el de TVE va tenir un share inferior).

En tot cas, el públic català va mostrar més interès pel debat de dilluns, entre els candidats dels partits espanyols, que pel que va oferir dimarts TV3, en què van participar els caps de llista per Barcelona de les vuit formacions que s’hi presenten. Aquest segon debat va sumar, entre TV3 i el 3/24, 643.000 persones, que representen un 28,1% de quota de pantalla. Això suposa també un descens important en comparació amb el debat de TV3 de la campanya del 28-A, que havia arribat als 810.000 seguidors i al 31,5% de share. Igual que ha passat ara, en aquella ocasió el debat dels candidats catalans també va ser menys vist que els dels líders espanyols.

Més continguts de