Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Com escoltar bé la música amb el mòbil

Després d’uns anys de domini de l’iPod, ara l''smartphone' és el rei de l’audició portàtil

Si ens passem el dia enganxats al telèfon mòbil no és només per comunicar-nos, sinó també perquè ha assumit les funcions d’altres aparells que abans havíem de portar per separat. Un cas clar és el de la càmera de fotos i de vídeo. L’altre és el reproductor de música: després d’uns anys de domini de l’iPod, ara l’ smartphone és el rei de l’audició portàtil. I encara més: una part substancial dels usuaris només escolten música de manera voluntària -és a dir, sense comptar la que sona pels altaveus d’ambient dels llocs que visiten- quan ho fan amb el telèfon. En tot cas, probablement ara sentim més música que mai gràcies als dispositius mòbils. Per això és pertinent preguntar-se si són bons instruments per fer-ho amb qualitat. La resposta curta és que no. La llarga és que es pot aconseguir una qualitat raonable tenint cura de tots els elements de la cadena de reproducció, però l’esforç necessari és considerable.

Comencem pel contingut, la música mateixa. Els arxius digitals que escoltem, siguin descarregats o en streaming, no es caracteritzen per la seva qualitat. La gran majoria són en format MP3, que comprimeix les dades fins a un 10% de la seva mida original per aconseguir fitxers més compactes, que ocupin menys espai a la memòria del dispositiu o menys ample de banda a la xarxa de transmissió. Però no hi ha cap màgia: si els fitxers són més petits és perquè l’algoritme descarta les dades que considera redundants. Hi ha alternatives: una és contractar la modalitat d’alta qualitat dels pocs serveis de streaming que en tenen, que sempre és més cara. L’altra és comprar els fitxers -o digitalitzar nosaltres mateixos els CD- en formats sense pèrdua com FLAC, ALAC o WAV; el problema és que ocupen molt més espai: els dos primers comprimeixen només entre un 30% i un 50%, i el tercer no ho fa gens. Hi ha webs de descàrrega com HDtracks, iTrax, Acoustic Sounds, The Classical Shop o Nugs.net que venen música digital d’alta qualitat. Naturalment a un preu més alt que la de consum habitual. I amb uns catàlegs molt més petits.

La qualitat dels circuits i aplicacions de reproducció musical que hi ha a l’interior del dispositiu mòbil també afecta el resultat sonor, com es comprova endollant telèfons i tauletes diferents a un equip de música domèstic d’alta fidelitat. Però a la pràctica el factor més determinant és si fem servir els altaveus incorporats a l’aparell, uns d’externs o uns auriculars. La física fa impossible que uns altaveus prou petits per cabre dins d’un telèfon sonin prou fort o tinguin prou greus per fer suportable una audició més que ocasional. El màxim a què podem aspirar és disposar d’estereofonia en els pocs models que tenen un altaveu a cada costat de la pantalla quan està en posició apaisada: els iPhone a partir del 7, els Sony Xperia i pocs més. Incomprensiblement Samsung no ho ha previst en els seus telèfons de pantalla infinita. Les tauletes, com que són més grosses, poden oferir una mica més de realisme sonor: l’Amazon Fire HD i els iPad Pro d’Apple aconsegueixen un efecte estereofònic força convincent, en el segon cas amb detalls com redistribuir automàticament els senyals quan l’usuari gira l’aparell per seguir tenint el canal esquerre a l’esquerra i el dret a la dreta.

Per privadesa i discreció, els auriculars són el dispositiu més habitual per escoltar música amb el mòbil. En aquest cas tampoc es poden esquivar les lleis de la física: cap auricular de botó proporciona prou greus. Si voleu tenir un nivell suficient heu d’optar per un model de diadema, si pot ser que cobreixi tota l’orella. Tots els auriculars de botó que venen inclosos de regal amb els telèfons són entre mediocres i infumables. Ni tan sols els de marca estan a l’altura: Samsung en proporciona amb els Galaxy S8 i Note 8 uns de la prestigiosa AKG -propietat del gegant sud-coreà-, però només sonen raonablement bé si abans ajustes l’equalitzador del telèfon amb la sensacional funció Adapt Sound, que permet adaptar amb una audiometria prèvia el senyal a les característiques personals d’audició de cada usuari i a qualsevol model d’auricular que hàgim triat.

Fins i tot si l’altaveu o auricular sona de manera acceptable, hi ha un altre element de la cadena que afecta el resultat audible: la connexió. El que és ideal és fer servir un cable de la sortida d’àudio del telèfon a l’entrada del dispositiu reproductor, ja sigui un auricular, un altaveu extern o un equip d’alta fidelitat. Una operació que, per cert, s’està complicant amb la desaparició dels terminals minijack. Però resulta difícil resistir-se a la comoditat dels enllaços sense fils: actualment ja es venen més auriculars amb Bluetooth que amb cables. El problema és que les connexions Bluetooth també comprimeixen l’àudio per optimitzar el consum d’energia i l’ús de la poca capacitat de dades disponible. Molts telèfons nous ja fan servir un sistema de codificació per Bluetooth anomenat aptX, més respectuós amb la qualitat del so, però no consta que hi hagi auriculars o altaveus compatibles; en tot cas no ho indiquen explícitament. Sony, fabricant que dedica una atenció especial a l’àudio, incorpora el codificador propi LDAC, que triplica la capacitat de transmissió del Bluetooth bàsic, però només es pot trobar en els seus telèfons i auriculars, tot i que Google també l’ha inclòs en el nou sistema operatiu Android 8 Oreo.

La versió 5 de l’especificació Bluetooth, que ja incorporen dispositius com els Galaxy S8 i Note 8, els iPhone 8 i X i l’LG V30, també incrementa la velocitat de transmissió, però no preveu aprofitar-ho per millorar la qualitat de so. Això sí, els aparells compatibles amb Bluetooth 5 es poden connectar simultàniament a dos dispositius, per exemple perquè dues persones, cadascuna amb els seus auriculars, puguin escoltar la música del mateix telèfon.

Finalment, a tots aquests factors cal afegir-hi el sistema de cancel·lació de soroll ambient que inclouen molts auriculars. Alguns models -com els meus Audio Technica- sonen més naturals quan el tenen desactivat, però hi ha marques com Sony i Bose que optimitzen l’amplificador intern de manera que el conjunt sona més bé mentre funciona el cancel·lador de soroll. Sigui com sigui, cal reconèixer que les condicions ambientals en què a vegades escoltem música -caminant pel carrer, fent esport- tampoc permet sempre apreciar-ne tota la qualitat, per molt que hàgim tingut cura de tots els altres aspectes.

Postveritat

Etiquetes

Més continguts de

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT