Una esquela contra tots els Harry Potters del món

Els diaris consignaven ahir la mort d'Ana María Arbelo García a través d'una esquela sufragada pels fills. Més enllà del clàssic "Descansi en pau" i de l'edat de la defunció, només hi figurava una frase: "Tanto H.P. vivo y se muere nuestra madre". Cal suposar que aquesta H i aquesta P no són les sigles de Harry Potter, tampoc les de Hewlett Packard i encara menys una referència críptica a l'encomiable salsa HP, de la Heinz, amb aquell toc dolç de dàtils i tamarinde que anima qualsevol carn vermella. No puc evitar preguntar-me si la senyora Arbelo aprovaria que els seus plançons aprofitessin l'esquela per deixar fixat aquest comentari per a la posteritat. O si va ser idea d'ella. "Ells ja sabran qui són!" I l'ús de pietoses sigles en comptes de l'insult complet... va ser idea dels fills? ¿Un últim senyal de respecte davant la mare? ¿Una exigència de la funerària que va tramitar l'esquela? O del diari? Com que la majoria de comiats són formularis, quan algú s'atreveix a desafiar l'ortodòxia i sortir del carril acaba donant material per a la imaginació del lector.

És com aquesta altra, que ha tornat a córrer per les xarxes arran de la defunció de la senyora Arbelo, que també s'ha fet popular. Es tractava de dues esqueles, l'una a sota de l'altra. "Guillermo del Castillo. La teva dona Graciela i els teus fills Pablo i María Laura t'acomiaden amb dolor", deia la primera. "Guillermo del Castillo. El meu grassonet estimat, el meu Guille... Gràcies per aquests cinc anys de felicitat. El teu amor per sempre, Susana", deia la segona. Potser van morir dos Guillermos del Castillo, aquella funesta jornada, però tot fa pensar que no, i que la diferència de to entre les dues remembrances construeix un microconte bastant complet.