Tot excitant la vana il·lusió de recuperar Gibraltar
Barcelona“I Gibraltar es va convertir en les Malvines”. Aquest és l’alarmista titular de 'La Razón' per a la seva portada de dilluns. Ve a tomb de les declaracions del ministre de defensa britànic, que va dir que el Regne Unit defensaria el Penyal “fins a les últimes conseqüències”. I també d’unes frases de l’antic líder conservador, Michael Howard, recordant el paral·lelisme amb les Malvines. L’arrel del conflicte és que els gibraltarenys volen seguir pertanyent a la UE i reclamen un tracte diferenciat, cosa que Espanya només acceptaria en cas d’una sobirania compartida.
La imatge de portada, per cert, té un peu interessant: “Vista de la Roca des de la frontera amb Espanya, que ha ofert la cosobirania en la negociació amb la UE”. La foto, des d’aquest angle, permet plantar visualment una bandera espanyola al bell mig de la muntanyeta. El millor de la frase, però, és aquest “ofereix”, que, en realitat, és més aviat un “exigeix”. Perquè, quan es va sotmetre aquesta opció als gibraltarenys, l’opció que el Penyal fos també espanyol –és a dir, sense deixar de ser anglès– només va rebre l’1% dels vots.
Per molt que un exlíder en retirada evoqui les Malvines o que els diaris espanyols s’hi agafin per allò del ‘río revuelto, ganancia de pescadores’, les probabilitats d’una guerra per la Roca són nul·les, òbviament. Això sí, l’assumpte ens deixa titulars simpàtics i ponderadíssims, com el tuitejat per 'Periodista Digital' i que deixo en castellà: “De que escombrera intelectual saca Rajoy a ministros lelos como Dastis?”. Era una cita del mesurat Jiménez Losantos, però el tuit no ho advertia, de manera que assumien com a pròpia l’estrident afirmació. D’acord: no era una afirmació, que tenia forma interrogativa. Però existeix la possibilitat gens remota que es tractés d’una pregunta retòrica.
