07/09/2012

Una experiència personal

2 min

A un periodista que conec molt bé l'havien invitat a dinar dos polítics: el delegat i el president. El president, de bon humor, li havia dit: "No, home; del diari no cal que vingui ningú més". Molt bé. El restaurant era car. La taula, en un racó, on el local es feia estret. L'hora, aviat: dos quarts de dues. Arrencà el president, falaguer, amb bajanades que tots diríem en un dinar estrany. Tots tres comensals sabien que la trobada no els venia de gust. Pura professionalitat. Encarcarats, hi posaven bona cara mentre coïa per dins això mateix: que tot plegat era una comèdia colossal. Al primer plat, el delegat es va queixar agressivament de dos editorials. (Resum: s'hi deia que ells, l'oposició municipal, havien de fer d'oposició i no pas campanya electoral; que les eleccions eren lluny encara; que si ells no complien el seu mandat, si no assumien les seves responsabilitats, deixaven indefensos els ciutadans.) L'home protestava més. Certament, era una temporada de molts nervis. Tothom menys ells sabia que guanyarien l'ajuntament. Ai, el dubte roent: i si no? Vindrà tot molt justet, pensaven, i qualsevol vent en contra pot tombar la barca. Aquells editorials.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La rèplica del periodista va ser de manual: "Vostès no hi manen, al diari". Els recordà que no feia gaire una seva senadora amb nom de peça (de peça d'avió, vull dir) havia amenaçat el periodista de retirar la publicitat oficial del diari. Aquí esclatà la ira del delegat. Quina bronca. Quins insults. L'home gairebé s'abraonava sobre el periodista, assegut al seu costat. Assegut… i estupefacte, perquè creia que aquell descontrolat li tocaria la cara. L'arribada a taula -eren al cafè- d'una tercera política va calmar la cosa. Si van fer comèdia -res d'estrany- l'amic periodista diu que no ho sap. El que sap és que homes així son ara promoguts… i li fa fàstic. Molt.

stats