El fals agermanament dels esportius pel coronavirus

BarcelonaUn dilluns excepcional, pel que fa a la premsa esportiva: els quatre principals diaris –Mundo Deportivo, Sport, Marca i As– feien el que anomenaven una "cobertura agermanada". Consistia en seguir una iniciativa solidària de Rafa Nadal i Pau Gasol, a la qual s'han sumat uns quants esportistes d'elit més. El resultat és que tots els diaris entrevisten les mateixes figures. Però cadascú, esclar, tria el titular que més li convé. I aquí és quan es demostra que aquest agermanament és més de cara a la galeria que sincer. El contrast entre Marca i As resulta especialment sagnant. El primer, del mateix grup editor que El Mundo, empenyia clarament a saltar-se les normes de confinament i tornar a la normalitat. El segon, de Prisa –és a dir, germà d’El País– tocava el violí i apostava per quedar-se a casa fins que convingui. O fins que ho digui el govern.

Comparem titulars. De Sergio García, As destaca l'innocu "A un torneig contra el virus m'emportaria Nadal i Ferrero", mentre que Marca opta per "No volem una Ryder Cup sense públic, encara que ens beneficiï". En el cas de Carlos Sainz i fill, As fa costumisme familiar ("Algun cop, i sense que se n'assabenti la seva mare, ens cronometrem"), però Marca segueix disparant amb bala política ("Animo el govern a ser valent"). El mateix passa amb Rafa Nadal. "Puc jugar sense públic, però no és prudent, encara", diu As. Però a Marca el titular sembla contradir aquesta noció quan destaca "L'esportista s'alimenta del públic".

De fet, la portada de Marca és un recull de frases, la majoria pro tornada a la normalitat, mentre que a As es destaca una sola frase que reforça el missatge conservador, "La prioritat és el virus, no jugar". Agermanats? Sí, com Caïm i Abel.