La febre per ‘La casa de papel’ més enllà de la petita pantalla

La Maquinista obrirà un ‘escape room’ inspirat en la ficció després de l’èxit que va tenir a Madrid

Abans d’estrenar-se la tercera temporada de La casa de papel circulava per internet que “la banda del Profesor havia assaltat Mèxic”. La notícia, que va causar certa confusió, en realitat deia que un grup armat s’havia inspirat en la trama de la sèrie per robar a la Casa de la Moneda de la Ciutat de Mèxic. Encara que al final es va demostrar que la ficció no tenia res a veure amb el delicte, la comparació ha posat sobre la taula una altra qüestió: ¿fins a quin punt el thriller ha aconseguit transcendir la pantalla i fer-se un lloc en l’imaginari de la societat?

Després de les primeres temporades, La casa de papel es va definir com “l’èxit espanyol més gran de Netflix”, tal com deia la mateixa plataforma. Una de les característiques de la sèrie és la narrativa de l’antiheroi davant d’un sistema corrupte. Els atracadors, amb els seus pseudònims basats en ciutats, no són simples delinqüents, sinó un exemple de resistència. Si bé això ha sigut la clau de l’èxit en alguns països, a Turquia aquesta trama s’ha interpretat com una amenaça.

Alguns membres de les altes esferes turques han considerat que la sèrie “és un símbol de rebel·lia que ha de ser intervingut per les forces policials”, tal com comentava l’exalcalde d’Ankara Ibrahim Melih Gökçek al seu perfil de Twitter. Paral·lelament, el periodista Ömer Turan, un dels tertulians més famosos del país, argumentava en un dels seus articles a la cadena estatal Akit TV que “ La casa de papel està plena de missatges subliminars en contra del govern d’Erdogan” i que “incita l’oposició a sortir al carrer”.

Aquestes crítiques, però, no han impedit que el thriller espanyol es converteixi en la sèrie de parla no anglesa més vista a Netflix i en una de les ficcions més maratonejades a tot el món segons els estudis de l’aplicació TV Time.

L’estètica dels atracadors

Deixant de banda els rànquings i les audiències, la producció d’Álex Pina s’ha fet notar de maneres ben diverses. En primer lloc, el vestuari dels atracadors s’ha convertit en una de les disfresses preferides per a celebracions temàtiques. Durant el Carnaval de Rio del 2018, centenars de persones van desfilar pels carrers amb monos vermells i màscares de Dalí, i enguany Alex Hogh Andersen, Ivar a la sèrie Vikings, s’ha posat aquesta disfressa per assistir al Geek City, la convenció de cultura pop que es va celebrar el cap de setmana passat a la ciutat brasilera de Curitiba.

Al seu torn, la màscara del pintor també ha trobat un lloc als estadis de l’Aràbia Saudita. En un partit del febrer del 2018, els aficionats de l’Al-Ittihad FC Jeddah, el club de futbol saudita de la ciutat de Jiddah, van desplegar una lona gegant que recreava el pòster de La casa de papel, però en aquest cas amb els jugadors de l’equip vestint la roba de la sèrie. Mentrestant, a França, la sèrie ha agradat tant que han inclòs unes estàtues de cera dels atracadors a les exposicions del museu de cera Grévin de París.

Finalment, és inevitable destacar que Bella ciao, la cançó partisana de la sèrie que pràcticament s’ha convertit en un emblema, ressona arreu del món. A YouTube la cançó acumula més de 50 milions de reproduccions i a Spotify en té gairebé 29 milions. Fins i tot es pot sentir al metro de Barcelona, on cantants ambulants reprodueixen la cançó amb altaveus. Paral·lelament, alguns artistes l’han versionat per crear nous temes, com el raper mallorquí Valtònyc amb Alegrià e libertà.

Viure l’assalt

Després de convertir-se en un èxit internacional, la start-up espanyola Fever i Atresmedia van inaugurar un escape room inspirat en la sèrie. Situat al Palacio de los Deportes de Madrid, l’activitat ofereix una experiència d’immersió on 120 persones, repartides en diferents sales, han d’aconseguir escapar-se amb 2.400 milions d’euros -com a la sèrie- en tan sols 75 minuts.

Es tracta de l’ escape room més gran d’Europa, i ja hi han participat més de 800.000 persones des que es va inaugurar l’any passat, a més d’exhaurir les vendes anticipades per a una nova edició. A més, a partir del 19 d’octubre el joc també tindrà una seu a Barcelona, concretament al centre comercial de La Maquinista.

D’alguna manera, La casa de papel ha aconseguit sortir de la petita pantalla. Ha esclatat amb popularitat, i molts han volgut monetitzar aquest èxit. Renfe, per exemple, fa publicitat del servei de trens d’alta velocitat, Renfe-SNCF, destacant que Madrid és el plató de la sèrie i que els turistes poden viatjar amb tren per visitar l’autèntica Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Amb tot això, la ficció podrà continuar alimentat la febre amb més capítols que derivaran en més realitats o convertir-se en una anècdota més en la història seriòfila.

Nairobi, el nom preferit a l’Argentina

El director del Registre Civil de Buenos Aires, Mariano Cordeiro, va comentar al diari Clarín que des que es va estrenar la ficció “han arribat moltes consultes per saber si podien posar el nom de Nairobi [personatge que interpreta Alba Flores] a les seves filles”. Es tracta d’un dels noms més populars que podrien marcar una nova generació, conjuntament amb Tokio, Denver i Moscú. De moment, la ciutat de Buenos Aires ha registrat tres bebès anomenats Nairobi, Río i Berlín.