Pareu màquines 27/09/2022

El fil que va del CGPJ fins a Televisió Espanyola

2 min

Segurament per influència d’aquella cinta de terror del 1982, que de RTVE en diguin el ente –té més sonoritat bisil·làbica en castellà– dona a la corporació pública espanyola una aura sobrenatural, amb regles pròpies no explicables per a la ciència. La dimissió del seu president, nomenat tot just fa 18 mesos i després d’un penós procés de concurs públic fallit, evidencia unes quantes coses sobre l’organització de l’ecosistema mediàtic espanyol. Fixem-nos en com ho ven El País, en un raconet: “Dimiteix el president de RTVE al perdre el suport de PSOE i UP”. Si no tens més informació sobre l’afer, es diria que el culpable de la ruptura és l’executiu. Si bades, pots fins i tot acceptar que, esclar, esclar, si ha perdut la confiança... Però, un moment, la confiança de què? I com és que s'admet que els gestors dels mitjans públics depenen dels partits polítics, com si fossin un Consell General del Poder Judicial qualsevol? Esclar, si amb el sistema judicial ja es practica una separació de poders sui generis, amb el quart poder la cosa ja és directament a cara descoberta. En aquest sentit, el titular d’El Mundo és molt més eloqüent i en un cos de lletra unes quantes vegades més gran: “La Moncloa força la dimissió de Pérez Tornero per prendre el control de RTVE”. Aquí el directiu ja no és un senyor que va perdent coses pels puestos, sinó algú que ha estat empès per la passarel·la per fer-lo saltar als taurons perquè no s'ha doblegat als mecanismes de control partidista.

portada el mundo 27/9/22

La pena és que, si manés el PP, veuríem la notícia enorme a El País, i minúscula a El Mundo. Vasos comunicants, que només es posen d’acord quan es tracta de criticar TV3. Que encara no s’ha espolsat el problema de les ingerències polítiques, però acaba sent l’ase de tots els cops mentre el bipartidisme a RTVE s’assumeix com a normal.

stats