Els insults i les amenaces a l'esportista Àlex Fàbregas, denunciats per un delicte d'incitació a l'odi

La Fiscalia examina els tuits catalanòfobs

Entre les múltiples utilitats de Twitter també hi ha esbravar-se en dosis de 140 caràcters. L'anonimat que permet la xarxa -i l'empara d'utilitzar un servei internacional aparentment asèptic- fa que alguns d'aquests missatges trepitgin, o traspassin de llarg, la línia que separa la lliure expressió de delictes com les amenaces i la incitació a l'odi.

El cas més recent és el del jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas. Entrevistat per l'ARA, va assegurar: "En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya". El titular va circular com la pólvora per les xarxes socials i va encendre el to dels comentaris que s'adreçaven al compte de Twitter de l'esportista, amenaces incloses. Al cap de poques hores, i en vista de l'allau de piulades no precisament amables, Fàbregas va tancar el seu perfil d'usuari.

La Plataforma Pro Seleccions ha anunciat que portarà a la Fiscalia les amenaces i coaccions al jugador d'hoquei, perquè estudiï si són constitutives de delicte. També Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha denunciat el cas i ha acompanyat l'expedient d'una selecció de més de 2.000 tuits ofensius contra el jugador. En la denúncia, Solidaritat considera que s'han produït els següents delictes: injúries greus amb publicitat, amenaces, incitació a l'odi i enaltiment del terrorisme. Missatges com " Los hijos de puta nacionalistas catalanes gritan mucho, pero veréis como corren el día que aparezca uno con un agujero entre ceja y ceja ", " En mi opinión a Àlex Fàbregas lo teníamos que matar poco a poco, que sufriera " o " Àlex Fàbregas muerte! Abandona la selección con una soga atada al cuello " han merescut l'atenció del diari The Guardian, que es va fer ressò del cas.

'Que se quemen los catalanes'

Denunciar insults o amenaces a Twitter és una opció plausible quan una persona concreta és l'afectada. Però la xarxa també s'ha convertit en un terreny adobat per a la catalanofòbia en general contra la qual resulta més difícil actuar. Per començar, perquè no queda clar quin és el subjecte que cal protegir.

L'advocat Carles Viñas, especialitzat en temes de llibertat d'expressió, es mostra pessimista sobre el recorregut que podria tenir una denúncia per catalanofòbia si se seguís la via judicial civil. "El problema és que una col·lectivitat com el poble català no és un subjecte que pugui posar una denúncia o de qui es pugui avaluar si li han lesionat l'honor. Una altra cosa seria el vessant penal". Aquest vessant penal és el que s'ha traslladat a Fiscalia.

Els recents incendis de l'Alt Empordà van despertar una ràtzia important de comentaris ofensius que jugaven fort la carta de la catalanofòbia. A tall d'exemple, l'usuari @JVSantacreu piulava: " Cataluña pide ayuda al ejército español, yo les enviaba unos cuantos bidones de gasolina, el fuego purifica ¡hay que joderse! "

Solidaritat va considerar que missatges d'aquesta naturalesa podien entendre's com a constitutius de diversos delictes i va denunciar a finals de juliol l'afer a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, de la qual és titular Miguel Ángel Aguilar.

Segons ha pogut saber l'ARA, el fiscal estudia les diverses denúncies que li han arribat per piulades a Twitter. És per això que declina pronunciar-se públicament sobre l'afer, ja que encara no ha pres cap decisió (i no s'espera cap moviment abans del setembre). En tot cas, el ministeri públic està en plena investigació, examinant els tuits aportats. En el moment de tancar aquest reportatge encara no s'havien obert diligències per cap dels casos.

El perfil @policia pot actuar

La direcció general de la Policia ha actuat en algunes ocasions quan s'han produït amenaces directes a Twitter. Va ser el cas, el novembre passat, de la detenció d'un home de 22 anys que havia fustigat l'humorista Eva Hache a través del seu compte @Pelayo_Gil. "Jo de tu no sortiria sola de casa [...] Aniré al teatre i t'apunyalaré davant de tothom", va piular. Hache es va posar en contacte amb la policia a través dels comptes de Twitter @policia i @guardiacivil062 i, al cap de poques hores, transcendia la notícia de la detenció de l'agressor. Fonts de la DGP han confirmat a aquest diari que les queixes per tuits han anat en augment els últims temps. "Ser presents a Twitter fa que la comunicació d'aquests casos sigui més fàcil", expliquen. "Quan detectem alguna pràctica que pot ser constitutiva de delicte, ho passem a la fiscalia corresponent".

Els Mossos d'Esquadra no tenen encara una presència tan activa a les xarxes socials. A principis d'abril, i arran dels aldarulls de la vaga general del 29-M, Interior va presentar una bateria de mesures per gestionar la seguretat d'aquella jornada. El conseller Felip Puig va avisar que els Mossos d'Esquadra analitzarien blogs i comentaris a les xarxes socials que promoguessin actes de violència, tot i que no ha transcendit que s'actués contra cap usuari en aquest cas.