GEGANTS DE L’ENTRETENIMENT

La fusió d’AT&T i Time Warner xoca amb Trump

El departament de Justícia s’hi oposa perquè encariria les factures televisives

La teleco AT&T ja té escrit el taló de 85.400 milions de dòlars per fer una de les compres que transformarà la indústria de l’entreteniment als Estats Units, i per tant al món. Es tracta de l’adquisició de Time Warner, la tercera empresa més gran -després de Comcast i Disney- en aquest sector, per un vertiginós import equivalent a un terç del producte interior brut català. Però el departament de Justícia ha anunciat que pensa blocar aquesta operació argüint qüestions de lliure mercat i competència.

“Aquesta fusió faria molt de mal als consumidors americans”, deia en un comunicat Makan Delrahim, responsable de l’àrea d’ antitrust del departament de Justícia. “L’operació comportaria factures televisives mensuals més altes i una reducció en les noves i emergents plataformes innovadores, que els consumidors tot just comencen a gaudir”. AT&T ja ha anunciat que batallarà als tribunals contra aquesta decisió, perquè considera que les dues companyies en joc no són competència l’una de l’altra i perquè el govern no ha impedit fusions similars les últimes dècades.

En concret, i aquí és on entra el factor polític, la companyia es refereix a la compra de NBC-Universal per Comcast -rival directa d’AT&T- el 2011, durant el mandat de Barack Obama. Aleshores, els reguladors van aprovar l’operació, tot i que amb nombrosos condicionants. Aquesta és la primera macrocompra sobre la qual ha de dirimir l’administració Trump i, de moment, hi posa bastons a les rodes. El fet que un dels actius que hi ha en joc sigui la CNN, a la qual el president americà denigra i fins i tot troleja als seus tuits, fa que la interferència de la Casa Blanca es vegi com una hipòtesi versemblant. De fet, durant la campanya electoral Trump es va mostrar explícitament contrari a aquest acord.

La CNN és només un dels molts caramels que té per oferir Time Warner. La companyia es va fundar el 1990 com a fruit d’una altra fusió: la de Time Inc (amb un centenar de revistes en cartera, com ara Sports Illustrated, Entertainment Weekly, Fortune i People) i Warner Communications (productora de cinema, música i televisió). Des d’aleshores, la línia de premsa impresa ha anat aprimant-se mentre es reforçava la televisiva. La HBO, el canal The CW, la productora Warner Bros, la franquícia de superherois DC Comics i Hulu són algunes de les seves marques més conegudes.

El fet que les telefòniques dels EUA estiguin comprant les principals proveïdores de continguts obeeix al seu interès de comercialitzar conjuntament serveis de dades, mòbils i televisió. Les autoritats reguladores, però, temen que una excessiva concentració pugui derivar en el fet que alguns continguts quedin excessivament captius d’unes plataformes. En aquest sentit, quan a Espanya Telefónica va comprar l’antic Digital+, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència li va imposar que els seus canals Premium sortissin al mercat, per si algun altre operador els volia comprar. Aquest tipus de mesures són les que esperava AT&T, més que no una suspensió executada, a més, pel departament de Justícia (ja que les autoritats de competència es van inhibir). L’acord, per cert, té el beneplàcit de la Comissió Europea, emès el 15 de març d’aquest any.

Durant les negociacions prèvies entre els advocats d’AT&T i Justícia, es va proposar a la companyia que renunciés a quedar-se amb Turner (on hi ha la CNN) o el proveïdor de televisió per satèl·lit Direct TV, totes dues considerades estratègiques per al grup.

Més continguts de