Els productors de la gala dels Oscars d'aquest any –Steven Soderbergh, Stacey Sher i Jesse Collins– havien promès una cerimònia emocionant, gairebé com una pel·lícula. El resultat va ser decebedor: a banda de l'entrada triomfal de Regina King amb uns títols de crèdit de pel·lícula setantera, l'aspecte cinematogràfic va brillar per la seva absència. La gala va quedar en una entrega de premis més o menys funcional amb un final abrupte per la victòria inesperada d'Anthony Hopkins com a millor actor, quan totes les travesses esperaven un Oscar pòstum per a Chadwick Boseman, mort l'agost del 2020 a causa d'un càncer. Les crítiques a la qualitat de la gala han anat acompanyades de l'audiència més baixa de la història dels guardons. Per primera vegada la cerimònia queda per sota dels 10 milions d'espectadors: 9,85 milions de persones la van veure, un 58% menys que l'any anterior, en què va registrar una audiència de 23,6 milions d'espectadors. La dada és una nova mostra que la relació entre lliuraments de premis i televisió està en fase de divorci.
Els productors de la gala d'aquest any van assegurar que, tot i la pandèmia, volien fer una cerimònia com més normal millor. La seva proposta va descartar les actuacions musicals, que es van pregravar i es van emetre abans de la gala, i va reduir al mínim els números humorístics. El resultat va ser una gala austera i amb poca emoció.
Però les males audiències no es poden adjudicar únicament a la dificultat de fer una gala en pandèmia: els Oscars perden audiència de manera gradual des del 1998, quan 57,2 milions d'espectadors es van connectar a la gala per veure el triomf de Titanic, que es va endur onze guardons. En un any tan estrany com el de la pandèmia, en què la indústria ha estat gairebé paralitzada, no hi havia títols populars i coneguts pel gran públic, sinó que moltes de les produccions eren més pròximes al món indie.
La dificultat per atreure espectadors televisius no només és cosa dels Oscar. És un patró que es repeteix amb altres cerimònies de lliurament de premis. Els Globus d'Or d'aquest any van registrar 6,9 milions d'espectadors, una xifra que va suposar un descens del 68% respecte a l'anterior. Els Grammy, que es van emetre fa un mes i van rebre elogis dels crítics televisius per sobreposar-se a les limitacions per la covid, van registrar una de les seves pitjors dades: 8,8 milions d'espectadors (un 53% menys que l'any anterior). La gala que menys ha notat la pèrdua d'espectadors és la dels Emmy, però en aquest cas ja es partia d'una audiència molt més baixa.
Diners en joc
El descens d'audiència de les gales de premis es desenvolupa en paral·lel al descens de consum de televisió convencional. Les cadenes en obert ja no són una referència per al públic més jove. La llarga durada d'aquests esdeveniments entra en contradicció amb el tipus de consum audiovisual actual, que tendeix a la brevetat. La gala dels Oscars d'enguany –sense actuacions musicals, sense fragments de les pel·lícules ni número d'obertura– va ser una de les més curtes dels últims anys i, tot i així, va durar 3 hores i 19 minuts. Un espectacle televisiu estirat del qual només s'ha fet viral el moment de Glenn Close fent twerking.
La pèrdua d'interès progressiu per les gales pot tenir una derivada econòmica. Les previsions d'audiència dels Oscars d'aquest any ja eren dolentes –no tant com finalment han sigut–, però la cadena ABC va aconseguir vendre tots els espais de publicitat que tenia previstos (oferia 30 segons d'anunci per 2 milions de dòlars, una tarifa una mica inferior a la d'anys passats). Entre les companyies que s'hi han anunciat enguany hi havia Google, General Motors i Apple. L'Acadèmia s'endú una part dels ingressos per publicitat si s'assoleix un objectiu determinat de venda d'espais d'anunciants, uns diners necessaris per a les seves activitats habituals i per al museu, que té previst obrir el setembre d'aquest any a Los Angeles. ¿Continuaran tenint interès les marques pels Oscars si els espectadors continuen abandonant en massa les retransmissions?
El cas dels Goya i els Gaudí
La pèrdua d'espectadors no és exclusiva de les gales nord-americanes. A Espanya i a Catalunya la tendència és la mateixa. Tot i que la gala dels Goya d'aquest any va liderar l'audiència del dia, la xifra de seguiment va ser la pitjor dels últims quinze anys. A tot l'Estat la van veure 2,5 milions d'espectadors i va obtenir una quota de pantalla del 15,6%. Pel que fa als premis Gaudí, aquest any, a causa del covid i les restriccions, la gala es va celebrar a la tarda i es va renunciar a l'horari de màxima audiència televisiva. La del 2020 es va saldar amb share del 10,8% i una audiència de 227.000 espectadors, més de 100.000 menys que l'any anterior, quan la cerimònia es va emetre en horari de màxima audiència.
Altres premis més petits i de menys trajectòria històrica, com els Feroz (que es venen com els Globus d'Or espanyols), no experimenten la pressió per l'audiència televisiva perquè des de fa diverses edicions es retransmeten per YouTube, una plataforma que els acosta més al públic que busquen.
