21/04/2018

Sense generositat davant del comunicat d'ETA

2 min
Portada de La Razón, 21 d'abril del 2018

BarcelonaDavant del comunicat en què ETA admet tot el patiment que ha generat, hi ha dues aproximacions possibles: valorar la part que hi ha de contrició i admissió de culpa, o bé subratllar quina part d'autojustificació roman. Com era de preveure, la premsa ha optat per la segona i, a les portades, s'hi podien llegir enunciats com “La penúltima ofensa d'ETA” ('Abc'), “ETA: sense perdó” ('La Razón'), “ETA demana un perdó insuficient” ('El País') o “Les víctimes rebutgen el perdó a mitges d'ETA” ('El Periódico').

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La derrota d'ETA no ha estat només policial i judicial. Ha sigut, també, una qüestió de relat imposat sobre una premissa falsa: que només existia violència d'una part. Negar les tortures, exculpar el terrorisme d'estat o justificar la dispersió de presos han estat serveis que la premsa espanyola ha prestat per apuntalar un relat que bloquejava comprendre –que no validar– les motivacions de l'altra part. Qui gosés recordar la violència de l'Estat –temible eina autolegitimada–, s'arriscava a ser titllat d'equidistant que igualava víctimes i botxins. Doncs no: condemnar els assassinats d'ETA és compatible a criticar les polítiques que no s'adreçaven a la resolució sinó a la perpetuació.

Cal generositat per apaivagar un odi mutu covat durant dècades. Però l'Estat i els seus mitjans de comunicació adossats es caracteritzen per tenir només l'esclafament i l'escarni com a estratègia única. Fins i tot en absència de violència, com és el cas català. Només a partir d'aquesta actitud s'explica que el nadó de Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, hagi hagut de recórrer l'equivalent a una volta al món per veure el seu pare en una presó llunyana. I que 'El Español' sumi un nou titular miserable amb: “La dona de Cuixart explota el victimisme visitant la presó amb el seu nadó davant d'una televisió suïssa”.

stats