Gracioses enquestes (per a un rei emèrit)

Fa un any, els diaris de la Cort venien la fuga del rei com un assumpte voluntari i provisional. I, bé, és cert que ningú el va empènyer amb la baioneta fins a la frontera, però que un any després no pugui tornar –tot i demanar-ho pels canals mediàtics habituals– evidencia que aquell presumpte pas noble al costat era més aviat una amable coça de la institució perquè no fes nosa. Dotze mesos més tard, de fet, els escàndols existents segueixen oberts i encara hi ha hagut temps d'afegir-ne alguns de nous. Com que el CIS fa sis anys que no pregunta per la Corona –no fos cas–, els mitjans supleixen aquesta funció amb enquestes que tenen la mateixa fiabilitat que les escopetes de fira.

La Razón deia que el 73% dels espanyols veien en Joan Carles un valor fonamental de la democràcia i que un 57,6% consideraven que havia de tornar. El Español, en canvi, considera que un 47% dels espanyols creuen que perjudicaria la monarquia. Vanitatis era encara més crítica, ja que demanava als sondejats una nota per a cada membre de la casa reial. Joan Carles era l'últim, amb un 3,5 sobre 10. El 79,6% dels enquestats consideraven que el principal problema de Felip VI, de fet, no era Catalunya, sinó el seu pare. Entre els mitjans crítics també hi havia enquestes de riure, com la que feia Público demanant si el rei Joan Carles tornarà a Espanya. L'única opció de votar no venia amb estirabot: "No, ni falta que fa". Era, esclar, l'opció preferida de la parròquia, amb un 78% dels vots. Tot plegat, entreteniment una mica fatu. La gran victòria de la monarquia és tenir prou suports mediàtics –la famosa premsa d'Estat– per poder defugir l'anàlisi profunda sobre el seu sentit, en ple segle XXI. La resta, tirar-se enquestes pel cap mentre Joan Carles alterna entre Abu Dabi i les Seychelles.