13/06/2011

El gran periodisme internacional

2 min

Llegint la crítica de Fabienne Darge a Le Monde sobre El misantrop del Teatre Nacional em venir al cap un aforisme de Francesc Fontanella, el poeta del segle XVII amb nom de carrer. Per començar, vaig quedar bocadabat i esmaperdut del do de llengües, digne de Sant Vicent Ferrer, gràcies al qual sense saber el nostre idioma la senyora Darge considerés trivial la traducció del francès al català. Encara que l'origen de la suposada trivialitat de la funció té unes arrels més fondes: "Els dos actors principals, Jordi Boixaderes (Alceste) i Marta Marco (Célimène), dues glòries nacionals , actuen com en una telenovel·la". Els ulls se'm van amarar de llàgrimes, ja feia temps que no llegia aquest clixé tan delicat i entendridor (a banda d'ignorar que Marta Marco fos una glòria nacional, al costat de la Majestat de Beget i els carquinyolis de Sant Feliu de Codines).

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

"Els actors catalans, quan volen actuar sobretot dins el seu espai lingüístic -no són pas tots- es veuen empesos a enllaçar papers a la televisió i l'actuació teatral se'n ressent", escriu la senyora Darge amb molt criteri. Ja el concepte d'espai lingüístic és molt aclaridor, et remet a una gàbia, una cel·la, una masmorra irrespirable amb aquells escarabats grans i lluents com marrons glacés del centre de Barcelona (espècie emblemàtica que ha convertit els veïns en entomòlegs aficionats).

Quanta ciència infusa, la de la crítica teatral de Le Monde . Quan un actor actua a la televisió, queda greument invalidat per al teatre. Potser si els actors catalans sortissin del seu espai lingüístic i demanessin asil a l'espai lingüístic contigu, encara tindrien salvació. Com de costum, el nostre espai lingüístic mai no és prou bo per a res.

Llavors vaig recordar l'aforisme de Fontanella ("ditxo", en deia ell) que els comentava abans: "No t'escoltis els consells del botxí mentre et posa la corda al voltant del coll".

stats