La grip del milió de morts i el poc soroll mediàtic

BarcelonaLa grip del 1918 és prou remota perquè ningú la recordi de primera mà, però ha estat citada com el gran precedent del coronavirus. Ara bé, n’hi va haver una altra, l’any 1968, que va ser també mortífera. Aquesta, en canvi, rares vegades s’esmenta en el recompte dels principals esdeveniments del segle tot i deixar una estela d’un milió de morts. Fins i tot mentre estava activa, l’atenció mediàtica que se li va dispensar va ser relativament discreta. Eren anys convulsos: el Maig del 68, la Guerra del Vietnam, el projecte de caminar sobre la lluna. I, també, hi havia una altra cultura sobre la mort.

L’historiador de la medicina Bernardo Fantini explicava l’altre dia al diari suís Le Temps que fins i tot algun presentador de televisió es va permetre fer-ne broma, dient que era un regal de Nadal que deixaria milions de malalts. El rotatiu recull el testimoni d’un home de 78 anys: “No teníem recomanacions específiques ni estadístiques sobre el nombre de morts de les autoritats”. Res a veure amb el que passa en aquests temps hiperconnectats, que anem consultant freqüentment la punyetera corba. Altres factors que expliquen la diferència és l’allargament de l’esperança de vida (i la noció que es pot lluitar també per les vides de la gent gran), el dret a la salut, que es va instaurar el 1948 però que no va arrelar a les consciències fins als anys vuitanta, o el fet que l’home, des de l’erradicació de la verola l’any 1979, sent que les malalties infeccioses no són una fatalitat contra la qual no hi ha res a fer. L’actualitat informativa té unes gotes d’arbitrarietat i, sempre, una base que mostra els valors de l’època. Amb el covid-19, hem assistit a la primera pandèmia de l’era de la digitalització. Caldrà veure quin impacte psicològic deixa, això.