La guerra contra la dada, nova victòria dels sorollistes

Convé tenir al cap que hi ha moltes dades que són mentida. O, més exactament, convencions. Les xifres d'audiència, per exemple: a partir d'uns milers d'audímetres, surten els shares que decideixen qui viu i qui mor a la televisió. A la ràdio encara és més cruel, perquè les dades són d'enquestes –menys fiables, doncs– i no pas diàries sinó trimestrals. Però el mètode és estable i, per tant, permet llegir tendències. Aquesta setmana hem vist una campanya de descrèdit d'El Mundo contra les estadístiques de l'atur. L'obertura de portada de dijous era "Consens entre els experts: l'atur del govern «està distorsionat»" i la de l'endemà "El think tank més gran qüestiona les xifres d'atur del govern". Es tractava de preparar el terreny per quan apareguessin les dades dissabte poder aigualir la festa a Sánchez. Així, mentre El País titulava "L'atur cau al nivell més baix en novembre des del 2007", ells escrivien: "L'estadística de novembre deixa almenys 90.000 aturats fantasma". Aquesta disparitat s'estenia a altres racons del quiosc. La Vanguardia, per exemple, assegurava a la seva primera pàgina que "l'afiliació resisteix". En canvi, La Razón també s'apuntava a anar posant rajolins de vinagre al vi i assegurava que "l'afiliació s'estanca". En el fons diuen el mateix, però un té connotacions positives i l'altre gens.

En tot cas, el que sobta és que just ara, que governa Sánchez, es posin estupends amb la inclusió dels fixos discontinus. Sempre s'ha calculat així –o com a mínim des que la reforma laboral va disparar aquesta modalitat– perquè la seva relació contractual amb l'empresa no decau. És discutible? Sí. Per això al principi els parlava de les convencions. Però no s'hi val qüestionar els mètodes només quan convé políticament perquè, al final, tot el soroll a l'entorn de les dades només alimenta la noció que no hi ha mai punyetera manera de saber la veritat.