PAREU MÀQUINES

'La guerra dels mons' i el pànic que no va existir

La mítica emissió d'Orson Welles va tenir més impacte mediàtic que real

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

El 30 d'octubre farà 80 anys que un jovenet Orson Welles va fer història amb la seva adaptació radiofònica de la novel·la 'La guerra dels mons', de H.G. Wells. La llegenda diu que el fet d'estar narrada com si es tractés d'un noticiari real que donés compte en directe d'una invasió de marcians va causar un pànic general al país. Però el temps ha acabat demostrant que, en realitat, els diaris de l'època van exagerar tremendament l'impacte de l'emissió.

Per començar, es tractava d'un programa de poca audiència. En repetides ocasions, a més, es va alertar que el presumpte noticiari era una obra de ficció. Sí que hi va haver-hi trucades inquietes als diaris o a les ràdios i la policia va irrompre a l'estudi (massa tard) per aturar la representació. Però no hi ha suïcidis documentats, ni tampoc turbes al carrer fugint en massa. Això sí, els més de 12.000 articles de premsa publicats en les tres setmanes posteriors van ajudar a fonamentar la noció que el país s'havia paralitzat. L'historiador A. Brad Schwartz va analitzar les més de 2.000 cartes de protesta que va rebre la FCC (l'organisme regulador de l'audiovisual als Estats Units). La seva conclusió era clara: poca gent devia haver cregut seriosament que hi havia una amenaça marciana abatent-se sobre les seves cases. La companyia C.E. Hooper va telefonar a 5.000 llars, aquella nit: només el 2% van dir que havien escoltat l'obra de teatre (i cap s'hi va referir com un noticiari).

Tot sembla indicar, doncs, que en la pervivència de la llegenda hi juguen dos factors: l'exageració de la premsa de l'època –amb poca capacitat de contrastar informació a aquella hora de la nit– i un cert romanticisme que ens fa voler que les escenes de pànic existissin. Bé, i un tercer factor: la mandra de no contrastar, avui dia, si la llegenda apresa a la Facultat era correcta.

Més continguts de