La guerra dels titulars

BarcelonaEl fet de ser subdirector fa que per la meva taula passin al cap del dia desenes i desenes de titulars, fins al punt que he arribat distingir les diferents seccions per la seva idiosincràsia. Per exemple, els titulars més alambinats, més difícils d'entendre a la primera, els solem trobar a Esports, Cultura i Política. Com que es tracta de periodistes molt especialitzats, odien els titulars plans. Un exemple: l'altre dia Martí Molina titulava el resultat del sorteig de la Champions de la següent manera: "El Barça, contra el rival del 2 a 8 i a l'escenari del 2 a 8". Aquest era un titular-endevinalla per informar que el Barça jugaria contra el Bayern Munic (el rival del 2 a 8) i el Benfica (propietari de l'escenari del 2 a 8, l'Estádio da Luz de Lisboa).

En canvi, a Societat i Economia solen ser més sobris amb els titulars. Els primers perquè, acostumats a tractar amb successos, estan molt entrenats en la piràmide invertida. I els segons perquè, cartesians de mena, es deixen les vel·leïtats literàries guardades en un calaix. Particularment soc més favorable dels titulars directes i fàcils d'entendre, tot i que hi ha el risc que, quan fas un titular perfecte on s'encabeix tota la informació bàsica de la notícia, ja ningú tingui la necessitat de clicar per llegir-la. En tot cas la guerra dels titulars, les discussions constants sobre quin és millor, què s'entén i què no, sobre quin té més ganxo és el pa nostre de cada dia.

De les notícies més vistes a la web de l'ARA els últims dies en destacaria dues de molt ben titulades. La primera, l'entrevista d'Alejandra Palés amb Alba Parejo: "Un noi em va dir que ningú voldria una nòvia deforme", que és una autèntica delícia i demostra la força de l'estil directe. I la segona, una peça també de Martí Molina sobre els plans econòmics del Barça i que era impossible no clicar: "Gastar-se una milionada per fer diners a cabassos".