29/09/2022

La guerra perduda contra la concreció política

2 min

Tant se val si queden les línies d’expressió marcades a cop de cisell: la qüestió és arrufar el front. Fa uns dies, els diaris d’oposició al PSOE remugaven perquè a Espanya es mantenia la pressió fiscal. L’Abc obria portada i tot amb la rebaixa d'impostos del Regne Unit, un tema que per si sol els interessava ben poc, però que els servia per burxar Sánchez. Ara que el govern central ha cedit i assumeix que toca abaixar-los, també hi ha males cares. El renyen per rectificar –fins i tot si rectifica en allò que ells mateixos demanaven!– i per fer les coses de pressa i corrents. Una curiositat és la disparitat de titulars sobre qui se’n beneficiarà, d’aquesta rebaixa. “Hisenda prepara una rebaixa fiscal exprés apta només per a les rendes baixes”, diu La Razón, buscant que el lector comú –que si paga un diari és probable que tingui un cert poder adquisitiu– s’enfadi al sentir-se exclòs. També El Mundo parla només de “rendes baixes” en el seu titular. En canvi, La Vanguardia, que és menys bel·ligerant contra Sánchez, titula: “Hisenda rectifica i ja negocia rebaixes d’impostos per a rendes mitjanes i baixes”. I en el cas d’El Periódico de España, directament es parla d’una rebaixa que pot ser “selectiva o general”.

'El Periódico de España'

Aquestes divergències són frustrants. La lectura que cada mitjà pugui fer d’un tema concret és perfectament lícita, però que ja des de la portada no puguis saber una dada bàsica com qui serà el beneficiari d’una rebaixa de pressió fiscal suggereix que la classe política li té la mesura presa a la premsa. La roda de l’actualitat obliga els mitjans a publicar-ho tot, i de pressa, així que els governs saben que només amb vaguetats poden tenir assegurat ja el seu tros de portada. Com que no publicar no seria la solució, aquestes vendes gasoses són una de les escletxes del sistema.

stats