Els guionistes del club dels cent milions d’euros

La competència entre plataformes dispara la cotització dels principals ‘showrunners’

Alfonso Cuarón, Peter Morgan, Phoebe Waller-Bridge… la llista de creadors fitxats per les plataformes a cop de talonari no deixa de créixer. En lloc de tendir a la convergència, el panorama audiovisual segueix en una muntanya russa d’atomitzacions: les plataformes de streaming apareixen com bolets i una manera de marcar territori és assegurar-se els serveis de guionistes i showrunners de prestigi. A banda dels ja coneguts llançaments d’Apple TV+ (1de novembre), Disney+ o HBO Max (la plataforma de Warner), NBCUniversal també planeja treure al mercat la seva plataforma als Estats Units l’abril del 2020. La guerra pels usuaris promet ser cruenta i els serveis confien en els grans noms com una de les armes per fer decantar la balança al seu favor.

Tot i que el moviment sembla que ha explotat ara, la cursa pels showrunners va començar el 2017, quan Netflix va anunciar el fitxatge de Shonda Rhimes. La creadora d’ Anatomía de Grey va signar un acord de 150 milions de dòlars per fer sèries per a la plataforma sota el segell de la seva companyia Shondaland. A mitjans del 2018 es va fer públic que la prolífica autora tenia en marxa vuit sèries, però la primera - Bridgerton, ambientada en el període de la regència anglesa i amb Julie Andrews- no arribarà fins al 2020.

Quan el 27 de setembre Netflix va estrenar The politician ho va fer amb una campanya de publicitat que va convertir Ben Platt, una cara desconeguda per a molts espectadors, en una presència omnipresent a les marquesines dels autobusos o als mitjans digitals. El desplegament tenia una raó de pes: és la primera producció que la plataforma ha estrenat de Ryan Murphy, el creador amb qui han signat un acord de 5 anys per 300 milions d’euros. Aquesta important despesa ha de demostrar que és capaç de donar resultats. Ell, junt amb Rhimes, és el gran estàndard creatiu de la plataforma de Reed Hastings, que té una nòmina de showrunners en exclusiva en la qual figuren Marti Noxon ( Heridas abiertas ), Jenji Kohan ( Orange is the new black ) i Peter Morgan ( The Crown ), però sobretot David Benioff i D.B.Weiss, els creadors de Joc de trons. Tot i que l’èxit de la saga de George R.R. Martin és incontestable, cal recordar que abans de fer la sèrie de la HBO l’experiència televisiva de Benioff i Weiss era més aviat limitada. L’únic projecte que han intentat engegar posteriorment - Confederate, una sèrie que mostrava un final alternatiu de la Guerra Civil nord-americana- va quedar en suspens arran de les crítiques i el rebombori que es va generar. Tal com recollia Los Angeles Times aquesta setmana, davant de l’allau de fitxatges, alguns dels executius del sector es mostren preocupats per una possible bombolla i recorden que els èxits del passat no tenen per què traduir-se en futurs èxits. En el cas d’Alfonso Cuarón, la incorporació més recent a Apple TV+, els èxits televisius són inexistents: només ha fet una sèrie, Believe, que va ser un desastre que es va cancel·lar abans d’acabar la primera temporada.

Netflix és la plataforma que més juga a enlluernar amb grans xifres, però no és l’única que ha optat per utilitzar aquesta estratègia. Universal ha lligat per cinc anys un dels referents de la comèdia als Estats Units, Mike Schur. El creador de The office, Parks and Recreation, Brooklyn Nine-Nine i The good place cobrarà 125 milions de dòlars (25 milions per any). El productor i creador Greg Berlanti, que actualment té 14 sèries en emissió, ha ampliat la seva relació amb Warner signant un contracte de quatre anys per 400 milions de dòlars. L’acord només inclou la producció de projectes televisius perquè Berlanti té un acord amb Fox per als seus projectes cinematogràfics (en canvi, l’acord que va signar Murphy amb Netflix fa referència tant a sèries com pel·lícules).

Amazon, on les sèries originals són un bonic complement al seu servei premium però no la màxima prioritat, també s’han apuntat al carro dels contractes milionaris, especialment amb creadores amb qui ja tenien una relació anterior. Al febrer la companyia va lligar Amy Sherman-Palladino i Daniel Palladino, creadors de The marvelous Mrs.Maisel (guanyadora de l’Emmy a la millor comèdia el 2018), per continuar sumant projectes, tot i que la xifra que s’embutxacarà la parella no ha transcendit. Després dels Emmy d’aquest any, va ser el torn de Phoebe Waller-Bridge, l’artífex de Fleabag, la gran triomfadora de l’edició. La britànica s’endurà 20 milions de dòlars anuals per treballar en exclusiva per a Amazon, per a desgràcia de la pública BBC3, que és la cadena que en coproducció amb Amazon Studios va impulsar Fleabag. Al setembre l’ex director general de la BBC Mark Thompson assegurava que el domini de les plataformes de streaming, que poden pagar grans xecs a Waller-Bridge o a Peter Morgan (el creador de The Crown ha fitxat per Netflix),posa en perill “la sobirania cultural del Regne Unit”. Charlotte Moore, directora de continguts de la BBC, sembla que està en sintonia amb Thompson. La setmana passada, en una reunió amb alguns dels principals creadors britànics, Moore els va demanar que no deixin de portar les seves obres a la BBC. “Nosaltres no ens guiem pels imperatius comercials. Som aquí per donar suport a històries que el mercat no té en compte. Ens mou el desig d’ampliar les fronteres de la creativitat”, va dir llavors, en un prec per continuar sent rellevant en el competitiu mercat audiovisual. “El pressupost actual de Netflix per programació és de 8.000 milions de dòlars. El d’Amazon és de 5.000 milions. Però la seva inversió en produccions britàniques és només de 150 milions de dòlars”, va assegurar.

En l’opac món de les plataformes, on no es comparteixen dades de visionat i és difícil calibrar l’èxit, un dels misteris d’aquestes operacions milionàries és saber si els resultats compensen el gran esforç econòmic.

Més continguts de