07/12/2021

Ho he llegit a Facebook

2 min

Una coneguda m'explica la seva exasperació per entrar a debatre amb un antivacunes. Quan li ha preguntat quina era la font d'on treia una determinada informació –que no tenia cap ni peus– l'altre li ha respost que la font era Facebook. De cap manera la font podia ser aquesta xarxa social, ja que no elabora contingut propi. Però aquest cas evidencia un dels efectes perversos del nou paradigma comunicatiu. Potser qui havia escrit allò era un home amb una paperina de paper de plata al cap. Però ell ha acabat adscrivint-hi el prestigi d'una marca multinacional com Facebook. Per molt que Zuckerberg asseguri que està compromès amb la lluita contra les falsedats que estan retardant la immunitat de grup global amb manipulacions informatives o mentides, la crua realitat és que la capçalera blava acaba tenyint de credibilitat tota quanta bajanada es publica sota el seu paraigua. Ho fa involuntàriament? Fins a cert punt: bona part del negoci es basa en atiar la polarització i les cambres d'eco, on tothom busca els arguments que refermin els punts de vista que ja tenia. És a dir, mentre Zuckerberg s'omple la boca de la lluita contra les fake news, la seva cartera es va engreixant. I ho fa amb diners que podria dedicar a llogar més moderadors que controlessin els continguts socialment perniciosos.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, presentant els plans de l'empresa. / FACEBOOK

Ja que hi som, avui els parlo també d'un observatori que té el grup MediaMatters: analitza els deu missatges polítics més compartits cada dia. Els més virals són els que tenen un biaix cap a la dreta. Per tant, el discurs oficial que diu que les big-tech solen ser aliats dels demòcrates és, de nou, una creença. La qual cosa vol dir que, més enllà dels mantres, Facebook afavoreix les manipulacions, d'una banda, i el discurs polaritzador de la dreta, de l'altra.

stats