INNOVACIÓ

“Si jo ho he pogut fer, vosaltres també podeu”

L’ARA i Ferran Adrià organitzen la primera jornada ‘Innovar o morir’ per explicar el mètode Sàpiens

“Surten quatre fondues, l’últim plat de la història d’El Bulli com a restaurant”. Aquestes van ser les últimes paraules que va pronunciar Ferran Adrià a la cuina del restaurant de la cala Montjoi el 30 de juliol del 2011, l’últim dia d’El Bulli. Ahir, al CosmoCaixa, en la primera jornada Innovar o morir, la directora de l’ARA, Esther Vera, li va tornar a ensenyar aquestes imatges i el xef va respondre, contundent: “Aquest vídeo me’l poso moltes vegades per entendre per què em continuo llevant a les cinc de la matinada cada dia, tenint en compte que estic retirat i que ara mateix podria ser a les Maldives”.

El xef de l’Hospitalet va decidir tancar el restaurant per poder tornar-lo a obrir transformat en un centre d’innovació i creativitat. Va crear El Bulli Foundation i a través de la fundació ha sistematitzat la innovació del restaurant per convertir-la en un mètode, el mètode Sàpiens -que assegura que no és un dogma-, perquè altres puguin innovar: “Sàpiens va néixer perquè jo sempre he entès que per innovar el que cal és comprendre”.

Esther Vera va donar la benvinguda als assistents explicant que l’ARA “porta als gens la reinvenció contínua”, i que el diari “ha començat un molt ambiciós pla per a la renovació constant”.

Ferran Adrià considera que la innovació és possible i necessària per a les empreses, i va defensar que només hi ha una manera de fer-la realitat: “Com diu el meu bon amic Pep [Guardiola], t’has de llevar molt d’hora i ser un pájaro carpintero matinero ”. I va afegir: “Nosaltres vam fer avantguarda, i això vol dir anar a la guerra i matar perquè després entrin d’altres i es trobin el camí obert. La nostra missió era obrir camins”.

El xef també va explicar el mètode d’El Bulli, que consistia a atraure talent a l’empresa i compartir-hi tot el know how : “La nostra missió era compartir, no ensenyar, i això va fer que el 80% del talent de la restauració gastronòmica del món sortís d’El Bulli”. El missatge del cuiner també va servir per esperonar les empreses a innovar: “Si jo ho vaig poder fer, vosaltres també podeu. Penseu que jo no vaig anar a la universitat, només soc un xaval de barri”. “En el fons -va afegir-, innovar és buscar-se la vida”.

Seguidament, la subdirectora de l’ARA, Georgina Ferri, i el responsable de nous formats i ARA Data, Auri Garcia, van exposar el cas pràctic de l’ARA. Un projecte que va néixer el febrer de 2017 amb la intenció de convertir l’ARA en una empresa constantment innovadora. “Amb el grup d’innovació hem fet unes 48 reunions durant un any amb tots els stakeholders, cosa que ha servit per fer un document d’anàlisi que ens ha servit per detectar set àmbits de millora. Després hem sigut els primers a autoaplicar-nos l’auditoria creativa del Ferran Adrià per poder tenir un diagnòstic, i a partir d’aquí idear uns projectes que donin resposta a aquests àmbits de millora”, va explicar Ferri. “El que provem és fer vell periodisme amb noves eines que ens ajudin a reforçar la comunitat, a buscar fonts d’ingressos alternatives i a convertir l’ARA en una empresa tecnològica que innovi constantment”, va indicar Garcia.

La diferència entre la innovació incremental i la innovació disruptiva va ser un dels eixos de la primera taula rodona de la jornada sobre la innovació en l’empresa, en la qual van participar Ester Sala, directora de màrqueting de HP; Marcel Planellas, professor d’Esade; Mar Alarcón, CEO de SocialCar, i Aleix Valls, fundador de la consultora Liquid. Ester Sala va distingir tres maneres diferents d’innovar: “Hi ha la innovació incremental, que normalment va de dalt cap a baix i es dona quan l’empresa detecta una oportunitat. També hi ha la possibilitat de donar la llibertat perquè els equips puguin innovar fora dels programes reglats, en aquest cas és un procediment bottom-up, de baix cap a dalt; i finalment hi ha el procés de la innovació oberta, que consisteix a incorporar el talent de fora”.

Per a Aleix Valls, la innovació neix sempre d’una urgència, “perquè hi ha una crisi”. Afegeix que “ha de tenir un model de negoci associat i estar dotada de recursos”, i “portarà a una transformació”. Per a Valls, la innovació constant és difícil, entesa com a disrupció, i, sobretot, “no es basa en una idea, sinó en la capacitat d’executar-la”.

En l’última taula rodona sobre la innovació en l’educació hi van participar Pablo Gonzalo, líder del projecte Escuelas Creativas de Telefónica; Javier Peña, director general d’Elisava; Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21, i Teresa Navarro, directora general de Femcat. Per a Mir, “no cal que totes les escoles innovin”. “Primer hi ha la gestió, és a dir, cal que l’escola funcioni, i després s’han de millorar les coses: fer-les de manera eficient. Finalment, la innovació: provar i experimentar”. Per a Gonzalo, cal preguntar-se per què es vol innovar i tenir clar que “les coses es poden canviar”.

Etiquetes

Més continguts de