L'húmer de Rahola i la responsabilitat de Colau

BarcelonaPilar Rahola es va fracturar el cap de l’húmer a causa d'una caiguda lleu: té tota la meva solidaritat, perquè jo també me’l vaig trencar, fa uns deu anys, mentre passejava per una platja atlàntica, aproximadament cinc segons després que la meva dona em digués: "No t’enfilis a aquesta roca, que està mullada i relliscaràs". El Nacional ho explicava així: "Pilar Rahola cau de lloros per un obstacle típic dels que posa Ada Colau a Barcelona i es trenca el braç". He expressat, com a veí del Raval, la meva summa frustració amb l’actual alcaldessa. Però la doble cabriola per encolomar-li la lesió de la columnista supera qualsevol mesura. De fet, al titular de la web ja no surt el nom de Colau i parla de l’Ajuntament, a seques. I Twitter ha fet la seva màgia per apuntar que l’obstacle amb què va ensopegar –un dels separadors de goma dels carrils bici– és dels models de quan Trias era alcalde. La qual cosa tampoc el convertiria en culpable, perquè òbviament aquests elements hi són per alguna cosa: per protegir els ciclistes. Que la meitat vagin per la vorera és una altra qüestió. Per tant, se'm fa difícil pensar que la responsable de la caiguda –de nou, tota la meva solidaritat– no sigui sinó la propietària de l’húmer fracturat, per haver creuat el carrer per on no tocava i parant poca atenció. Hauria estat diferent si el causant de la caiguda hagués estat un sot, com els que fa anys que abunden al meu barri, amb les llambordes a la vista, sense que ningú es digni a tapar-los. O unes rajoles absents. En tot cas, Rahola, a la seva columna de La Vanguardia, també ha reciclat la caiguda en un atac contra Colau.

Si El Nacional volia fer el combo d’un pescaclics i un atac gratuït, ho ha aconseguit. Ara bé, no supera el titular d’El Catalán, un mitjà prou tronat per titular "Pilar Rahola s’estavella a Barcelona i de moment no li ha donat la culpa a Espanya".