Mèdia 28/09/2014

"De totes les il·lusions, la independència és la que més desitjo": Lluís Llach a 'El convidat', en 15 frases

El músic i escriptor ha estat el protagonista del primer programa d'Albert Om aquesta temporada, rodat al Senegal

Ara
4 min
Albert Om i Lluís Llach a Palmarin, al Senegal, en el primer episodi del programa 'El convidat' d'aquesta temporada / TV3

BarcelonaLluís Llach ha estat el protagonista del primer programa de la quarta i última temporada d''El convidat'. L'episodi va ser rodat Palmarin, el poble del Senegal on el músic i escriptor passa sis mesos de l'any, i ha estat emès aquest diumenge a la nit.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

N'hem recollit les 15 frases més destacables:

1. "Porto sempre un barret perquè totes aquestes taques que tinc al front són petits, insignificants, càncers de pell, i no em pot tocar el sol. El que passa és que ja m'està bé que la gent es pensi que és per coqueteria".

2. "La felicitat em costa. Jo crec que la felicitat és un estatus que t'hi acostes i mai hi acabes d'arribar. Hi ha gent que vivim amb una mena d'insatisfacció... Jo he estat sempre un privilegiat. I si em preguntessis si em sento feliç et diria immediatament que no, perquè vius sempre amb una mena d'insatisfacció interior que potser és el que et fa fer coses".

3. "Tornar a cantar? No, impossible. Per exigència amb mi mateix. Si no puc cantar com m'agradaria cantar o no ser capaç d'aguantar l'esforç de ser amable amb la gent i fer 20 minuts de bis si ho demanen... No, no podria".

4. "Em vaig retirar [de la música] sobretot per intentar viure d'una altra manera. Perquè després de 40 anys tenia la sensació que sempre havia fet el mateix tipus de vida. I perquè volia fruir del fer-se vell amb tot el dramatisme que això implica".

5. "M'obsessionava arribar a la vellesa amb capacitat d'observació, amb tota la petita saviesa o experiència que t'ha donat la vida, i poder mirar aquesta vellesa... aquest adaptar-se o morir. Vas sortir del punt zero i tornes cap al punt zero. I, en lloc de veure-ho com un drama, està bé veure com el teu cos es fa savi per adaptar-s'hi i no veure-ho amb tristesa. Ho hem de veure com una riquesa".

6. "L'any 1991, a mi em van dir que m'havia de morir en un any i mig per un càncer. M'ho deien els millors metges, i a més estava fonamentat científicament. Aleshores era el principi de la meva amistat amb en Miquel, i ens ho vam agafar de conya. Dèiem que aprofitaríem cada moment, no podíem renunciar al goig que ens doni la natura per la por del final. Ens eduquen tan malament que els últims 40 anys de la nostra vida vivim amb el pànic de la mort".

7. "Jo he lluitat tota la vida perquè això [el procés polític que viu Catalunya] passés, però m'ha agafat tan per sorpresa que ara ja ho puc dir: si l'any 2007, quan plego de cantar a Verges, em ve un ocellet i em diu el que passarà, jo no hauria parat de cantar. El que no puc fer ara és tornar, si no passen coses molt grosses. Però en aquell moment si ho sé no paro, hauria cantat amb cadira de rodes si hagués calgut, per participar de tot això des de l'escenari".

8. "En el context actual és molt important que hi siguem tots. Jo entenc perfectament el que diu la gent d'esquerres. Jo tinc ganes de votar gent que a casa nostra se la considera d'extrema esquerra... És el que diu la CUP, el que diu ICV: no es pot ser d'esquerres sense estar a favor de les llibertats nacionals i no es pot ser nacionalista sense ser d'esquerres, perquè per mi ser nacionalista és posar-te al servei de la gent d'un poble i penso que les teories socials esquerranes intenten servir la gent molt millor que les dretanes".

9. "Si a la gent que viu a Catalunya i que se sent espanyola li passés alguna cosa amb la independència jo m'exiliaria. No suportaria que un poble que ha patit el que nosaltres hem patit exercís el mateix cretinisme contra la gent que fos a casa nostra. No ens ho podem permetre això com a país, hem de ser un país d'un altre segle, això és el passat".

10. "La independència no m'agafarà al Senegal, vull ser-hi! Segurament, de totes les il·lusions, la que més desitjaria és aquesta, per mi i per molts records que guardo de molta gent que, des de París, i Brussel·les... he anat coneixent".

11. "M'ha agradat molt poder defensar el meu país sent homosexual, me'n sento molt orgullós. També em sento orgullós del meu país perquè la majoria de la gent sempre ho ha sabut i mai m'he sentit rebutjat".

12. "El moment en què vaig conèixer Miquel Martí i Pol és un dels més importants de la meva vida. És la vegada que he estat més seduït per algú, per una manera de ser, per una manera d'entendre la vida, per un coratge. No calia ni que parléssim".

13. "Ell [Martí i Pol] era un malparit i em deia: 'Tu no ho saps, però ets un poeta'. I jo li deia: 'Miquel, mira que he fet cada cançó...'. Era per un excés d'amor que em tenia. Em sento molt privilegiat perquè a banda de la seva dona i els seus fills, em sembla que m'estimava com a ningú".

14. "No podria ser al Senegal només escrivint, sense ajudar. I no ho dic com a virtut. És per pur egoisme. Si tinc alguna part de generositat en la meva natura és per satisfer el meu egoisme de ser feliç. Jo quan ajudo sóc molt més feliç, o m'acosto molt més a la felicitat que quan estic pensant en mi mateix".

15. "Jo mateix no m'interesso gens. Si això és falsa modèstia se me'n fot. Si em cura de malalties que veig en altra gent, seré hipòcritament modest, prefereixo ser així".

stats