Els immigrants no són només peons dels governs
La foto té una qualitat cinematogràfica però és dolorosament real. Centenars de bielorussos estan encastats a la frontera, en campaments precaris. Columnes de fum parlen de fred i gana. A l’altra banda, els soldats polonesos mirant de contenir-los. I, entremig, una tanca amb filferros de punxes.
Resulta eloqüent comparar on posen l’accent els diferents diaris. L’Abc, per exemple, ofereix aquest subtítol: “La UE valora ara finançar les concertines i tanques per frenar l’allau d’immigrants llançats contra la frontera polonesa pel dictador bielorús”. I El Mundo ho agafa a partir d’una citació: “Els militars ens van portar fins a les tanques de filferro i les van tallar”. Una segona notícia, just a sota, consigna també que “el president del Consell Europeu dona suport a la construcció de murs antiimmigrants”. No costa gaire deduir que tot aquest interès per les ganivetes està escrit i destacat pensant més en Melilla que en Minsk. Al capdavall, la triple dreta mediàtica ha mantingut un relat deshumanitzador en què els migrants, en el millor dels casos, són simples peons sense voluntat ni drama personal, moguts pel tauler de la geopolítica. I en el pitjor dels casos, potencials criminals i per això aquests mitjans en parlen sempre amb paraules connotades: allau, assalt de la frontera, hordes. El contrast amb el titular d’El Periódico ho fa evident: “Res per menjar, només fred, molt fred”. És l’únic dels diaris que destaca l’afer en portada que acosta el punt de vista al drama humanitari. Perquè fins i tot El País es posa les ulleres geopolítiques: “La UE sancionarà Bielorússia per desestabilitzar la seva frontera”.
És cert que politicastres de pelatge divers utilitzen els migrants com a arma de pressió. Però alguns relats mediàtics sobre aquestes operacions també ho instrumentalitzen, a costa de minimitzar la catàstrofe humana. I el fracàs col·lectiu.
