La imminència d’eleccions agita el debat del control de les ‘fake news’

BarcelonaDues notícies. El PSOE, el PNB, Bildu i Podem prohibeixen a l’armada espanyola atracar al País Basc. El número 2 del PP a Madrid creu que a Nova York l’avortament es pot practicar fins i tot un cop el nen ha nascut. Una notícia és veritat (la segona). L’altra és falsa, però això no va impedir que es difongués àmpliament. S’acosten eleccions i el debat sobre la desinformació propulsada per la viralitat de les xarxes torna a encendre’s. Divendres el Parlament va acollir una jornada que justament volia entomar el debat sobre com lluitar contra les fake news i altres derivades. Però el plantejament no agrada a tothom: hi ha qui veu en l’intent de regular la veritat una porta oberta a la censura.

Mentrestant, Facebook anunciava dijous a la nit que enduria les condicions per poder inserir anuncis de tipus polític a la seva xarxa social. La decisió es pren tenint en compte la proximitat de les eleccions europees que se celebren al maig i ja divendres van quedar implementats els nous controls. Fonamentalment, la companyia de Mark Zuckerberg només permetrà publicitat política a aquells agents que aportin detalls de contacte verificables. A més, hauran de viure al país en el qual volen posar en marxa una campanya i es conservaran els anuncis en una base de dades pública durant set anys, juntament amb la informació de quant es van gastar i a qui van arribar. Facebook resol així una de les crítiques que se li havien fet en el passat, quan permetia impulsar campanyes de manera anònima.

També Google busca apaivagar aquests dies les flames del debat. Aquest dijous presentarà el projecte (In)fórmate, que vol promoure l’alfabetització mediàtica entre adolescents de 14 a 16 anys, “amb l’objectiu que adquireixin les habilitats necessàries per analitzar els continguts, missatges i diferents formats dels mitjans”.

Els gegants d’internet fan aquests moviments per desactivar la pressió que reben dels estats i, sobretot, per evitar que adoptin una legislació que s’enfronti directament al seu model de negoci. Durant la jornada del CAC, un dels ponents va ser Oreste Pollicino, professor de dret constitucional a la Universitat de Milà i membre del Grup d’Experts en Notícies Falses i Desinformació creat per la Unió Europea. L’acadèmic va mostrar-se caut a l’hora de recomanar quines accions haurien d’emprendre els governs: “¿Podem adaptar les regles antigues al nou paradigma? La resposta és inequívoca: no. Un dels problemes és que la desinformació no és il·legal, així que afrontar el problema és complex”.

Aquest grup ha creat un codi de conducta per a les xarxes socials i monitoritza que els gegants d’internet efectivament el compleixin (i que ho facin en tots els països, ja que les plataformes poden tenir polítiques divergents segons les respectives legislacions locals). De moment, membres de fins a onze estats -entre els quals no hi ha Espanya- s’han compromès a fer aquest monitoratge. Pollicino va parlar també dels reguladors que emanen de l’administració i va avisar: “Si deixem que només siguin els governs els que regulin aquesta qüestió, podria fer més mal que bé”.

L’activista Simona Levi, membre del grup Xnet, que defensa els drets digitals, va criticar durament la jornada. “És una vergonya i vam avisar tothom que l’enfocament era l’equivocat. A Catalunya hem patit la desinformació d’estat massivament, així que em sembla absurd que les nostres institucions s’arrenglerin amb aquesta perspectiva reguladora, que és anacrònica i monopolística”, explicava al diari ARA. A més, segons el seu parer, és un enfocament que “es basa en una mentida”, ja que “tendeix a deixar fora els veritables productors i finançadors de les fake news, que són els partits i els governs”. “Es busca carregar la responsabilitat en la gent per intentar mantenir els monopolis de la desinformació institucional de tota la vida”.

El grup Xnet ha publicat un informe de més de 150 pàgines -en fase beta- amb el contestatari títol de #FakeYou. Allà estudien diversos models internacionals, apamen el problema i dirigeixen el focus al món polític. “Hem verificat que els partit polítics inverteixen molt en desinformació. Paguen per fer continguts desinformatius i paguen per viralitzar-los. Reclamem que detallin aquestes polítiques de comunicació. Que la gent pugui saber com inverteixen comunicativament els partits uns diners que, al capdavall, tenen un origen públic”.

Contactes entre internautes i l’Oficina de Drets Civils i Polítics

Una de les baules a través de la qual parlen administració i usuaris de les xarxes és l’Oficina de Drets Civils i Polítics. Adscrita a la vicepresidència de la Generalitat, es va crear a finals de l’any passat, amb Adam Majó com a primer titular. Aquest manresà, nascut el 1958, havia sigut regidor de la CUP durant set anys a la seva ciutat natal, entre el 2007 i el 2015. Dos anys després, però, es va desvincular dels cupaires. Des del grup Xnet confirmen que han iniciat converses amb aquesta oficina per garantir els drets dels internautes.

Majó coneix de primera mà l’efecte perniciós de les fake news, en aquest cas instades per un partit polític. La líder de Ciutadans va acusar-lo en una entrevista a Catalunya Ràdio d’haver format part de Terra Lliure. No era el cas: l’excupaire havia sigut membre del Moviment de Defensa de la Terra, un grup pacífic. Alguns mitjans encara tenen online notícies en què se’l relaciona amb el grup armat.