L'independentisme que no podia deixar d'esclatar

BarcelonaLa crisi entre els partits independentistes és un ou d'estruç en el qual la caverna hi suca pans de quilo. Això sí, avui el joc de paraules gracioset no el firma La Razón, sinó el regi Abc, amb el titular de portada "Inhabilitats per entendre's", amb aquella duríssima foto de Torra sent aplaudit i, al costat, un Pere Aragonès amb les barres serrades: pagaria el que no tinc per poder llegir-los els pensaments. L'escletxa entre els dos partits és innegable, i la flaire de noves eleccions, creixent. Però seria desenfocat confondre l'independentisme amb els partits independentistes. Que és just el que fa La Razón amb el seu titular "L'independentisme explota: Torra amenaça amb eleccions". És una variant d'aquell "L'independentisme es desinfla" que, des de fa molts anys, publiquen cada cop que una enquesta els ho permet. (Quan després aquella enquesta dona una dada negativa per als seus interessos la silencien i el que queda és que l'independentisme es va desinflant des de la nit dels temps... mentre treu alguns dels seus millors resultats electorals).

Una cosa que em crida l'atenció és que tant als editorials de La Vanguardia com d'El Periódico es denuncia la paràlisi que viu el Parlament. En el primer cas, es diu que la divisió del Govern independentista és "causa de la seva decebedora inoperància". En el segon, que el Parlament es troba paralitzat "a causa del xoc entre els dos socis de Govern". Es carrega en exclusiva el pes sobre les dues formacions i, en canvi, es passa de puntetes sobre les greus ingerències de la JEC i el galdós paper del Suprem, evidents atiadors d'aquest foc. Hi ha uns recels històrics entre ERC i JxCat que la necessitat d'unitat no ha llimat, però seria absurd obviar que des d'institucions polítiques, judicials i mediàtiques s'ha procurat furgar i burxar en la ferida, fins fer-la purulenta.