01/09/2012

Quan informar és sinònim de llibertat

2 min

Moltes empreses presenten aquests dies els comptes del primer semestre de l'any. I, amb la situació actual, diguem que, en general, els números són millorables. Però, com vostè bé sap, amb els números és possible fer màgia màgica i convertir uns resultats que pssse (o que directament patapam) en unes xifres optimistes. I aquesta màgia pot fer-la l'empresa, cosa lògica perquè les xifres també són una propaganda que serveix per vendre la imatge del negoci, o poden fer-la els mitjans de comunicació, cosa que ja és més relliscosament complicada. Li poso un hipotètic exemple, totalment inventat i que no ha passat, ni passa, ni passarà.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Tenim una empresa fabricant de florolos industrials (Florolos Industrials Management Limited) que presenta un balanç segons el qual ha guanyat 30 milions d'euros. Ui, 30 milions en plena crisi!!! Genial, no? Quina empresa més sòlida!!! Però resulta que en el mateix període de l'any anterior, aquesta empresa n'havia guanyat 3.000, de milions. Vaja... Actualment la companyia dóna feina a 400 persones, una xifra a tenir en compte en un país en què, oficialment, hi ha uns 830.000 aturats. Però resulta que durant l'últim any ha acomiadat 3.000 persones, no ha renovat el contracte temporal a 600 més i ha deixat de comptar amb els serveis de 300 autònoms a qui subcontractava algunes feines. I pel que fa a la facturació, ha estat de 789 milions... que serien uns guanys espatarrants, si no fos perquè representen un descens del 192%.

Bé, i ara ve quan la premsa ha de fer un titular sobre totes aquestes xifres. Què fa? ¿Destaca la part positiva, que, segons com es miri no és ben bé positiva, o la negativa, que no és del tot negativa? Les dues opcions serien certes i reals. Però ara també ve quan en aquesta hipotètica història concorre la simpàtica circumstància que Florolos Industrials Management Limited gasta mooolts milions en publicitat a la premsa, justament quan la publicitat no seria el que ara mateix més té la premsa. Vostè, com creu que al final tocarà el tema la premsa? Amb afecte, oi? I tant, només faltaria!!! És que, escolti, l'afecte és tan bonic quan parles d'independència periodística.

stats