Mitjans Públics

L'informe de pluralitat del CAC reobre el debat sobre els magazins

L'organisme atorga el major equilibri informatiu a TV3 però una consellera ho discuteix

L’aparició d’un nou informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la pluralitat als informatius a la televisió catalana ha reobert el debat a l’entorn dels programes considerats infoxous –com ara el FAQS, el Planta baixa o el Tot es mou–, ja que no es mesuren de la mateixa manera en els recomptes que fa l’organisme. La consellera Carme Figueras, a proposta del PSC, ha emès un vot particular discrepant, la qual cosa ha obligat a aprovar aquest informe per primer cop amb el vot de qualitat del president.

El càlcul del Consell Audiovisual, centrat en els programes estrictament informatius, determina que TV3 és la televisió més plural d’entre les analitzades, que inclouen TVE a Catalunya, 8TV i Betevé. En concret, els partits i institucions independentistes van sumar el 42,9%, comptant-hi els minuts en què tenien veu el govern de Catalunya (20,1%), Esquerra (9,0%), el PDECAT (6,7%), JxCat (5,4%), la CUP (1,5%), Poble lliure (0,1%) i Demòcrates (0,1%). L’equivalent no independentista va arribar al 43,7%, si se sumen els temps del govern de l’Estat (13,3%), el PSC-PSOE (8,2%), el PP (7,7%), Cs (7,4%), el govern de l’Ajuntament de Barcelona (3,1%), Comuns (2,9%), Corona (0,5%), Podem (0,4%) i Vox (0,2%). Les dades són les més equilibrades, sobretot si es contrasten amb TVE a Catalunya, on l’independentisme va tenir el 35,4% del temps contra el 57,8% del no independentisme.

Figueras, tanmateix, ha ofert un recompte propi centrat en els programes d’ infotainment de TV3. Segons les seves xifres, en aquests espais els partits, governs i entitats lligades al debat polític independentistes han sumat 104 entrevistes, per només 34 entrevistes a no independentistes. El recompte, però, no inclou els representants dels Comuns, a qui no ha assignat a cap bàndol, tot i que habitualment se’ls compta a la bancada unionista. La consellera critica també, en el seu vot, el temps de Pilar Rahola a la televisió pública, en espais en què no se li dona rèplica.

Xoc de metodologies a banda, la doble vara de mesurar informatius i magazins és un assumpte que a la redacció de TV3 desperta discussions. "El tema genera debat i se n'ha parlat als consells de redacció", explica una font de l’àrea d’informatius. "Perquè mentre que nosaltres vetllem constantment per fer una informació rigorosa i equilibrada, després ens trobem que els programes que no depenen d'informatius de vegades són motiu de controvèrsia, ni que siguin sovint polèmiques interessades i esbiaixades, i això lesiona TV3 perquè tots som TV3".

Mesurar la tendència de les tertúlies genera, però, una sèrie d’interrogants: ¿com es poden avaluar sense etiquetar els periodistes que hi participen i adscriure’ls a llistes? Si un determinat economista és independentista, per exemple, ¿cal comptar-ho com a tal encara que parli del dèficit? El CAC només ha fet una valoració qualitativa de les tertúlies, l’any 2017, coincidint amb el moment àlgid del Procés: aleshores avaluava sobre si, en la pregunta concreta de les relacions entre Catalunya i Espanya, el tertulià explicitava un posicionament.

"Els criteris fixats es consideren vàlids per analitzar el pluralisme dels magazins", defensen fonts del Consell. "La metodologia, basada en el criteri dels serveis tècnics, consisteix en oferir dades objectives de la presència dels diferents actors que hi participen per avaluar-ne la diversitat de veus. Aquesta és la metodologia consolidada, amb caràcter general, entre els reguladors europeus i és la que va ser acordada en el seu moment".

La paritat, a prop a les tertúlies, lluny a les entrevistes

El CAC ha aprovat també un informe que mesura la presència de dones als informatius i constata que les polítiques només aconsegueixen al voltant d’un terç del total del temps de paraula dels informatius amb l’única excepció de Betevé, que registra un 41,9% de veus femenines, en una dada influïda pel fet que l’alcaldessa és dona. Així, a RAC1 les dones se situen en el 35,5%, a TV3 obtenen el 34,2%, a TVE Catalunya assoleixen el 33,8% i a Catalunya Ràdio tenen el 31,8%. En les entrevistes, la presència de dones tampoc assoleix proporcions paritàries ni a TV3 (27,6%), ni al 3/24 (27,5%), ni a RAC1 (29,3%), ni a Catalunya Ràdio (34,4%).

En canvi, la presència de dones en tertúlies sobre actualitat política en magazins i altres espais informatius és superior a la de la resta de formats: representen el 46,1% a TVE Catalunya, el 44,9% a Betevé, entorn del 42% al 3/24 i Catalunya Ràdio, el 38,9% a TV3 i el 33,3% a RAC1.

El CAC ha aprovat finalment dues resolucions relatives a continguts. Una d’elles avaluava si el programa FAQS Preguntes freqüents, va cedir un espai al president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, quan va presentar la mascareta MaskCat en el decurs d’una entrevista. L’organisme ho rebutja, ja que ho considera "un contingut eminentment informatiu, a l'efecte de donar a conèixer un mètode profilàctic que té com a finalitat evitar el contagi del covid-19 entre la població, sense que, en cap moment, s’inciti a comprar-lo". També analitzava un polèmic subtítol aparegut en una roda informativa del canal 3/24, emesa simultàniament per TV3, que deia: “La crisi de la covid des del lloc d’origen”, referint-se a Madrid. Els serveis tècnics han considerat, en aquest cas, que "la qualificació de Madrid com a lloc d’origen remet a la qualitat d’aquesta comunitat com a territori de l’estat espanyol on va esclatar la pandèmia i la que va afrontar primer la crisi sanitària", així que no sanciona el subtítol.