L'atac de timidesa galopant dels ministres socialistes

Aquests dies es parla molt dels rànquings de qualitat democràtica i jo proposo ordenar també els països segons la timidesa dels seus ministres: estic segur que la posició d'Espanya, al capdamunt del Top 10, motivaria una reflexió. M'explico. Avui El Mundo obre amb una cita: "Iglesias és una caricatura que no mesura ni el seu propi personatge". Llegint els altres elements, s'infereix que la frase la pronuncia un ministre socialista, de qui no se'ns diu el nom. Mentrestant, el principal titular de primera pàgina a La Razón és "Els ministres eleven la pressió a Sánchez amb Iglesias: «És intolerable»". Tampoc sabem qui pronuncia aquesta frase, que de nou s'atribueix a un col·lectiu tot i que se suposa que l'ha pronunciada un individu.

Caram, quin atac de vergonya: tothom és molt abrandat a l'hora de denigrar el rival –perquè un soci, en política, és sempre un adversari– menys a l'hora de donar la cara. Diaris que han considerat Iglesias un traïdor deslleial per haver criticat el govern que vicepresideix es deixen instrumentalitzar tranquil·lament –què coi: amb entusiasme!– per uns ministres que, com a mínim, són tan deslleials com el de Podem, i a sobre amb bonus de covardia. Que siguin El Mundo i La Razón els qui amplifiquen aquests missatges evidencia que som més a prop del pistolerisme polític que de la informació periodística.

Les fonts anònimes haurien de ser només l'últim recurs. Si la crítica entre socis d'un govern no pot ser expressada públicament, la qualitat del sistema –tant del polític com del periodístic– es degrada. És lícit assenyalar les tensions en la mesura que siguin informativament rellevants. Ara bé, les desqualificacions personals no es poden emparar en l'anonimat, perquè la màscara permet expansions verbals que, en el fons, diuen més de qui les emet que de qui les rep.